Robatori

Conxa Cardo.

Quan una persona està malalta o perd el sentit o la memòria, hom arriba a incapa­citar-la perquè no és capaç, no pot realitzar les seues funcions bàsiques. Segurament és molt dur arribar a eixe extrem per part de la família, però és una cosa que es fa en deter­minades ocasions, sobretot quan l’aigua ja va per damunt de la taula i ja no en cap més.

He utilitzat aquest símil per dir-los una cosa: ha ocorregut allò que en nom del Col·lectiu pel Patrimoni els anunciava ja fa uns dies, quan els parlava del Centre de Re­cepció de Visitants del Castell de Sagunt. Un edifici que ha costat més d’un milió d’euros de l’any 2004 ha sigut atracat de nou, com hauran vist vostés a la premsa.

Davant de fets com aquests, la incapaci­tat és evident: la de l’Ajuntament, que no sap controlar les coses que té al seu càrrec. Són ja massa vegades que aquest edifici ha sofert actes vandàlics. Jo em pregunte quina classe de vigilància té, segurament cap, i si no ací està el fet objectiu: robatori i acte vandàlic.

Fent una síntesi dels fets s’evidencia una cosa molt greu: desídia, insensibilitat, mala voluntat, inoperància i poca vergonya.

En aquesta ciutat alguns estan molt inte­ressats a fer-se la foto, quan hi ha la premsa, saben que és una manera de passar a la his­tòria i manifestar com d’estupends que són i és que la història és molt sofrida, però com deia la dita romana: “I mentrestant Sagunt cau”. Això és justament el que està passant.

Alguns dels responsables públics mos­tren la seua autocomplaença relatant el que han fet durant determinades legislatures, no creuen vostés que eixa és la seua obligació? No és cap mèrit, entra en el sou... I si només saben dir això i ho descuiden per incapacitat evident, crec que estic en el meu dret de ma­nifestar la meua indignació com a ciutadana i com a representant d’un col·lectiu que lluita per dignificar el patrimoni històric, que grà­cies a alguns està cada dia més degradat.

En un moment com aquest, on la crisi econò­mica tot ho arrossega i s’ho emporta per davant, els responsables públics no poden permetre’s el luxe d’anar a la marxeta. És moment de res­ponsabilitat, de treballar dur, d’innovar, de fer projectes il·lusionants de manera que no es permeta la mort d’una ciutat com aquesta.

Si dic això és perquè sé que la cultura representa el 4’5% del PIB a la Comunitat Valenciana. Ací tenim un patrimoni cultural impressionant. Si els responsables públics sa­beren i no anaren a salto de mata, segurament hi hauria molts beneficis, la qual cosa impul­saria molts llocs de treball, la ciutat revifaria. Però ja saben vostés que la llum encara no ha arribat al Centre del Recepció de Visitants, que els matolls i els lladres tot ho arrosseguen i s’ho emporten i no passa res.

Almenys algú hauria de demanar perdó o anar-se’n a casa, que ja està bé.