Robots i intel·ligència artificial per controlar la pandèmia

La substitució de l’home per la màquina, les pandèmies, els estats d’alarma o la por al contacte ja no formen part de l’imaginari futurista, ja no remeten a una escena cinematogràfica ni són idees provinents d’un assagista francés. Han sigut realitats que han format part de l’últim any, i que han precipitat innombrables canvis socials, sanitaris, demogràfics i tecnològics. La pandèmia de la Covid-19, que alguns ja insisteixen a donar quasi per acabada, ha revelat la importància de la col·laboració humana, i la capacitat de la societat per a adaptar-se als canvis. En contraposició, també ha deixat al descobert moltes deficiències, perquè parlant del segle XXI hom s’imaginaria que aquesta crisi s’hauria hagut de solucionar gràcies a la intel·ligència artificial o els androides.

No obstant això, moltes de les experiències tecnològiques per les quals s’apostava per a solucionar la crisi, han acabat sent una ajuda col·lateral, que no la decisiva. La pandèmia també ens ha mostrat que Espanya estava més prop dels anys 80 que del segle XXI. El desenvolupament de la robòtica o la intel·ligència artificial s’ha vist àmpliament representat als processos de fabricació, però és al nucli sanitari on s’han trobat més dificultats per aplicar-la. I no per falta de tecnologia. Fa molts anys que diferents enginyers i investigadors estudien arreu del món com compaginar l’aprenentatge, les dades i la mobilitat dels robots per crear algun invent que puga ser d’ajuda. Simplement, la societat general li havia donat un caràcter futurista o utòpic a unes ferramentes amb molt de potencial. Ara bé, sí que s’han fet avanços, i el territori valencià ha sigut un camp de cultiu pròsper per a moltes xicotetes iniciatives en aquest terreny. Les aplicacions, la intel·ligència artificial o la robòtica són, ara més que mai, una finestra per obrir.

La Covid-19 ha suposat una obstrucció en la Sanitat per molts factors. Un d’ells, per la manca de personal capaç d’atendre correctament als malalts, així com de material de protecció, en molts casos. Un desenvolupament correcte de la robòtica podria solucionar el problema del contacte social, i és una de les opcions que s’han incorporat en diferents hospitals. El Departament de Salut Arnau de Vilanova -Llíria ha sigut un dels últims, ja que va incorporar el passat 10 de maig al ‘robot UVC’, encarregar de desinfectar superfícies, creat específicament per pal·liar la crisi actual. Segons va informar el Departament, el projecte s’emmarcava dins el pla ‘The European Commission in the fight against SARS-CoV-2’. No només serveix com una mena de ‘Roomba’, ja que el seu plantejament és molt més precís: es pot dirigir a través d’una aplicació mòbil i, una vegada programat, es reposiciona automàticament en qualsevol entorn de l’hospital, dotat amb radiació ultraviolada.

“Una cosa que sembla tan nímia com la dimensió d’un robot és molt important, perquè els corredors d’un hospital són molt estrets”, assenyala María Benítez, responsable de màrqueting de Robotnik, empresa valenciana dedicada a la creació de robots mòbil. Segons conta, han estat treballant amb la creació de robots per a les empreses, però també han investigat dins el camp dels serveis sanitaris des de 2008, “La part positiva dels robots col·laboratius és que poden desenvolupar-se en entorns amb persones, i poden fer una feina repetitiva amb major efectivitat. Mentrestant, els treballadors poden dedicar-se a feines més creatives o que els done més retribució a nivell personal”, afegeix.

Com explica la directora, els robots col·laboratius són aquells que no necessiten barreres de seguretat amb els humans, perquè no són capaços d’infligir lesions, i es desplacen sense problema pels espais. “Ara tenen serveis d’intel·ligència artificial que els serveixen per a desenvolupar-se, per exemple, a sortejar obstacles a través dels làser. Amb la informació amb la qual es programa pot aprendre a reconduir la ruta”, explica Benítez. També afegeix una part imprescindible dins d’una crisi pandèmica, com és la capacitat d’atenció sense possibilitat de contagi: “Els robots en aquesta pandèmia estan servint per fer feina de moure pes, poden aplegar a moure fins a 500 kg. Per altra part, és important el seu valor dins de garantir el distanciament social. Hi ha robots que han fet consultes mèdiques amb una pantalla, o que són capaços de transportar menjar en un moment on era molt complicar fer-ho”.

La venda d’aquestos robots col·laboratius -o ‘cobots’, com també s’anomenen- va augmentar un 23% durant 2019, segons l’informe de World Robotic. Es calcula que a Espanya hi ha 170 robots industrials per cada 10.000 treballadors, una xifra que creix a cada any. Aquesta realitat podria anar implantant-se als hospitals, les escoles o altres serveis que encara no han contemplat una digitalització tan penetrant en la vida quotidiana. Ara, l’estudi ‘Social Robots Market – Growth. Trend and Forecasts’, publicat per Research and Markets estima que aqueix mercat tindrà una taxa de creixement anual del 14% durant els pròxims cinc anys.

A més de les possibles aplicacions que podrien tindre estos robots en una pandèmia, també s’ha d’obrir una caixa que sembla tancada des de fa alguns mesos: l’ús d’aplicacions per al rastreig de contactes. Fa un any semblava que aquestes anaven a suposar un abans i després en la captació i l’aïllament de casos.

Mesos més tard, i amb una de les incidències més baixes d’Europa, no sembla que hagen suposat un factor decisiu per a pal·liar la Covid. A l’inici, són diverses les autonomies espanyoles que volien desenvolupar un servei propi. Es va unificar amb l’aplicació RADAR Covid, encara que la seua efectivitat no va ser l’esperada. Tornàvem aleshores a dependre dels rastrejadors humans, inclús fent ús de l’exèrcit. “Un dels principals problemes va ser la implantació a escala administrativa, perquè si les institucions no assumeixen l’ús de l’app és molt difícil poder fer un seguiment, i el codi que generava moltes vegades no servia per a res.

Com a molt, ha pogut servir per l’emmagatzematge de dades, però a nivell usuari no ha sigut útil”, defensa Laura Sebastià, subdirectora del Departament de Sistemes Informàtics i Computacionals de la Universitat Politècnica de València. Per a l’experta, la clau és “aprendre com es podria utilitzar” en el context d’una futura situació pandèmica o si aquesta s’allargara més en el temps. “En el seu inici era una idea molt bona, perquè el rastreig manual aplegava un punt en què era impossible de fer”, afegeix. Així, la incapacitat dels humans, que s’ha vist reflexada en molts punts de les diferents onades, podia ser fàcilment substituïda per un sistema de reconeixement, emmagatzematge i reinterpretació de dades.

Dades que sí que han servit per a algunes funcions, recorda la subdirectora, “com la predicció de les onades” o la comptabilització dels casos amb mapes. No obstant això, no ha servit tant a nivell de cures com informativament. Per a ser útils en l’àmbit sanitari és fonamental que, com apuntava María Benítez, es puguen desenvolupar amb major celeritat els ‘corobots’, però, a més a més, s’ha de desenvolupar una característica única: la intel·ligència artificial. És l’única forma que els robots aprenguen al mateix ritme que l’escenari que els envolta perquè, com s’ha vist, les crisis d’aquest tipus canvien a cada setmana. “S’estan investigant aquestes àrees, per exemple, analitzant quan una persona té símptomes de Covid o el nivell de gravetat amb unes radiografies. Amb totes les dades que estan publicant els hospitals hi hauria molt de material per aplicar estes solucions als problemes”, reflexiona Sebastiá. “La intel·ligència artificial està en moltes coses que fem, però de vegades és invisible”, afegeix.

Defensa que la indústria valenciana té hui dia els coneixements per desenvolupar molts més projectes d’aquest tipus, i fomentar que la robòtica i la intel·ligència artificial no servisquen només per a augmentar la productivitat industrial, sinó també per atendre i facilitar l’ajuda a les persones. La crisi actual no té només una vessant sanitària, sinó que també ha afectat als serveis socials i a l’economia, motiu pel qual han augmentat els treballadors vulnerables. “Nosaltres, junt amb la Mancomunitat del Camp de Túria, estem desenvolupant un portal que utilitza intel·ligència artificial per facilitar la cerca de treball”, conta Benítez.

Aquest projecte està integrat dins d’un marc europeu per al desenvolupament en formació. Anteriorment, l’elecció dels candidats per a cada tipus d’ocupació es feia de forma manual, però ara s’agilitzarà el procés amb un filtre de recomanació. “Amb tècniques d’aprenentatge automàtic, processament del llenguatge natural i amb bases de dades la taxació es fa una anàlisi precisa. Es tradueix l’experiència del candidat a un mateix llenguatge”, argumenta Laura Sebastiá. Així, la Mancomunitat podrà oferir amb molta més precisió en els serveis de formació per a les persones desocupades, utilitzant un filtre més ampli per a les persones.

Dins del Camp de Túria també han sorgit altres projectes que treballen amb l’última tecnologia, com és la creació de l’aplicació Glissandoo. Un portal encarregat d’aprendre a través de les dades les estructures musicals per ajudar a les unions musicals amb les partitures. “Aplicant intel·ligència artificial el programa pot anar aprenent en funció de les partitures que digitalitze, perquè no totes són iguals, i és capaç d’extraure l’instrument al qual pertany, substituint a la persona que ho feia”, apunta Ximo Mompó, fundador de l’empresa i natural de Llíria, ciutat de la música.

“Nosaltres som músics i enginyers, aleshores creiem que podíem aportar alguna cosa i vam començar el projecte fa un any i mig. Al final, es tracta de passar de societats musicals que estaven en segle XX al segle XXI”, assegura Mompó. Treballen amb milers de societats musicals, encara que defensa que l’ús de dades per a temes relacionats amb la seguretat o la sanitat només està extens als Estats Units. Benítez, per la seua banda, també defensa que “les empreses han d’acabar de madurar per comprendre que la robòtica i la intel·ligència artificial són ferramentes útils”. Segons aclareix, Robotnik exporta a l’estranger el 80% del que fabriquen. “De vegades donem xerrades per ací, i hi ha una part de l’audiència que ve a xafardejar, perquè ha sentit això de la robòtica per ahí. Però açò ja no és una inventiva, és la realitat, i s’estendrà molt més”, conclou.