Sandra Atienza. La
història sol ser pareguda. Amb matissos. Maria caminava pel carrer.
Una mà anava endurint-se al voltant d'un puny metàl·lic. El
gavinet ben esmolat amb ganes de venjança perquè era seua i només
seua. Hora: 16.30 de la vesprada. Marta i Pau encara esperen que sa
mare els arreplegue. No anirà. Mai més.
Canvia
l'espai, potser el moment o la situació, l'edat, inclús, però
darrere d'eixe nom hi ha moltes més històries de moltes més dones,
xiques, senyores... D'algunes que s'atreviren a abandonar el
maltracte diari i es llançaren a viure una existència d'ordres
d'allunyament i amenaces; d'altres que s'acostumaren a conviure amb
la por com a companya de llit i no veien eixida a l'agonia de no
entendre que l'amor no trenca ossos. Totes i menys són massa.
Ens
acostem a una data assenyalada al calendari per tal de demostrar el
nostre absolut rebuig a la violència, siga quin siga el seu àmbit i
condició, vinga d'on vinga i no importa a qui s'adrece. Però cal
fer especial menció a la violència contra les dones que encara
pateix una, massa alta, part de la nostra societat. Una societat que
ha de deixar de mirar-se el melic per començar a prendre mesures
serioses i taxatives que ens ajuden a crear homes i dones iguals,
íntegres i plenament lliures.
La
visibilitat del 25 de novembre és una bona eina per fer evident que
estem davant d'una qüestió amb exigències d'extinció que no han
de quedar encaixades dins d'una jornada. Hem de trobar la manera
definitiva de crear i enfortir els canals que ens permeten donar
eixida a esta malaltia social, i això comença per deixar de
perpetuar l'educació sexista, la tolerància davant el menyspreu i
les manques de respecte, la connivència amb el maltracte
psicològic...
La
violència expressada com a forma de submissió i propietarisme no és
més que el reflexe d'un carència que comença a molt temprana edat.
Davant esta problemàtica hem de ser conscients que la IGUALTAT
(real, transversal i entre tots i totes) és l'única eina que ens
pot ajudar a crear les condicions que ens permeten posar fi a les
conductes violentes dins de l'àmbit domèstic, íntim, privat i,
perquè no..? públic. Només trencant les estructures oxidades
d'una societat masclista podrem alcançar l'objectiu de
transformar la nostra en un lloc on totes les persones comptem.
Ara,
és moment de calçar sabates roges i mostrar mans blanques per fer
patent que Sagunt està preparada per recórrer este tros de camí
que encara ens queda per davant. Canviant llàgrimes per suor.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia