Sagunt-València. Un port. Dos ciutats.

Teresa García.

Un dels grans desfiaments que te una ciutat és pensar-se i projectar-se davant els grans reptes, i saber traduïr-los al benestar del dia a dia de la vida dels veïns i veïnes.

Recentment els alcaldes de Sagunt i València han reflexionat sobre el paper del port en l’economia i en la vertebració territorial de Sagunt i de València, i com pot articular-se el territori metropolità que ens uneix: turisme, port marítim, dessaladora, transport públic i mobilitat. Camps on Sagunt la proximitat pot obrir nombroses oportunitats a totes dues ciutats, si ens pensem de cara al futur com dos nodus d’una mateixa xarxa: la Gran València Metropolitana, on Sagunt és i serà la seua Porta Nord.

Podríem parlar de tots i cadascun dels aspectes on podem trobar sinèrgies positives, però voldria centrar-me en un molt important, el de la mobilitat.

Sagunt té l’espai lliure que no te la ciutat de València i es per això que ha trobat en la logística la seua capacitat de revitalització de Parc Sagunt I i II. El seu dinamisme industrial pre-existent, ha fet, a més a més que siga una logística productiva, no un territori magatzem com podia haver passat de convertir-nos en zona franca.

Ara bé, eixa ocupació de territori duu aparellada el desenvolupament de la mobilitat que la pròpia logística necessita i això, produirà un augment del trànsit, ferroviari i terrestre, amb el que això requereix: unes infraestructures preparades, que encara no tenim, i una necessària organització del transit logístic. Eixe cop de sort per al nostre sector del transport, que pot trobar nous clients i alternatives ha de ser una oportunitat i no un pas enrere. Per a que aquest creixement es done en armonia amb la convivència en la ciutat hem de separar el tràfic industrial i logístic de l’urbà, ja que si no podem naufragar en una ciutat caòtica i molt més contaminada.

I d’altra banda hem de fixar-nos en la mobilitat de les persones, que deu de ser, pública i accessible, també en l’àmbit ferroviàri i terrestre, on hem d’avançar en reduir el cost de tren, bus, i el que puga vindre, com noves connexions de rodalies, tramvies i llançadores. I sobretot, on la bici, en el Port de Sagunt com a mínim, deuria, com ha fet en València, anar guanyant espai i usuaris. La connectivitat amb els centres productius ha de pensar-se des de ja, des d’un punt de vista col·lectiu i sostenible. I els anells verds, no només han de ser els pulmons que contraresten la contaminació, si no també les vies de connexió amb la natura (marjals, rius, boscos i muntanyes) del nostre teixit urbà.