Saguntum, romana i oberta

Francesc Fernández.

Els Ludi s’obrin. Per primera vegada, este Festival de reconeguda importància internacional es potencia des de la perspectiva de la pluralitat, la difusió i la comunitat. Vint anys ha costat fer possible que les activitats s’adrecen al públic en general, per aconseguir acostar-nos a la cultura clàssica i implicar-nos amb el projecte de Sagunt Patrimoni de la Humanitat. Ahir mateix començaren els actes de l’actual edició de la festa del teatre i la cultura clàssiques, la qual pretén que els participants puguen gaudir del passat des d’una perspectiva lúdica i instructiva al mateix temps, per conéixer Saguntum i fer-ho vivint la seua Història en primera persona. Treballar per sembrar el que ha de ser una ciutat viva mitjançant el seu passat.

Enguany, els Ludi s’enmarquen en la XX Edició del Festival de Teatre Grecollatí, tallers dedicats a la cultura clàssica, com és habitual, i algunes activitats més centrades en la divulgació d’esta matèria i relacionades amb l’l’escriptura antiga, la indumentària, cosmètica, ceràmica o danses, la ciència, cuina, mosaics, etc., adreçades, amb molta fortuna, a la ciutadania de Sagunt però també a aquells que vulguen visitar-nos, que no seran pocs. Sense dubtes, esta experiència els vincularà a la nostra ciutat d’una manera especial.

Cal remarcar la importantíssima tasca de les associacions Ludere et Discere, Prósopon Sagunto, la qual resulta fonamental per tal de poder dur endavant activitats com estes. Ara tots i tots formem part d’un mateix projecte, i comptar amb el suport de persones implicades en esta qüestió és primordial per termina acabar de configurar una candidatura sòlida, completa i única. Perquè Sagunt és única.

Una de les singularitats més importants de Saguntum és el fet que es tracta d’un centre íber que assumeix la civilització romana sense perdre la seua identitat. I amb esta premissa hem de valorar la grandíssima importància de la nostra ciutat amb una perspectiva històrica rigorosa. Va ser la primera ceca o fàbrica de monedes que va emetre moneda a la península Ibèrica. La seua relació amb la mar a través del port ubicat en la zona del Grau Vell és també una de les claus que ens poden ajudar a entendre el gran paper d’esta potència dins d’un mapa molt distint al de hui en dia.

La importància de la ciutat també es reflecteix en les abundants referències dels historiadors clàssics. L’historiador d’origen grec Polibi fa referència en les seues Històries a un santuari dedicat a la deessa Afrodita. Per la seua part, Titus Livi conta amb gran dramatisme el setge i la destrucció de Sagunt pels cartaginesos en la seua obra Ab urbe condita (‘Des de la fundació de Roma’). Plini el Vell fa esment en la seua Història Natural a l’existència d’un antic temple saguntí dedicat a la deessa Diana, la qual cosa demostraria una antiga tradició religiosa compartida amb el món grecollatí. Però no són els únics. També trobem l’empremta de Sagunt en altres autors, com els poetes Marcial, Juvenal i Fronton, que posen en relleu el paper de la ciutat com a centre productor de vi i ceràmica per a exportar a Roma.

Saguntum va ser una ciutat fonamental dins la Història. Reconéixer-ho passa per ser considerada Patrimoni de la Humanitat. Mèrits no ens falten. És hora, doncs, de proposar-nos a treballar per fer possible que el nostre immens catàleg patrimonial, cultural, tangible i intangible puga ser entés amb la importància que li correspon. Saguntum, romana i oberta, ha de ser un vertader i singular referent a nivell estatal.