Sanitat vs economia?

Fapocs dies llegia la notícia que l’estabilitat del Botànic començaa trontollar. La base de concòrdia i afinitat entre el President ila Vicepresidenta, bastant sòlida fins al moment, sembla donarsignes d’exhauriment. S’estanca, doncs, una relació-no ho oblidem!-forjada perconveniència, les friccions ideològiques de la qual esdevenen a poca poc esculls d’inexorable distanciament. Diverses són les raonsque expliquen aquest allunyament de postures, però ara en destacaréuna: les mesures preses en forma de restriccions en el nou estatd’alarma fa unes setmanes, on són les pròpies comunitats les quehi gestionen les seues característiques.

Ladisjuntiva economia-sanitat és la matriu de tot enfrontament entreuns i altres i és que ningú dubta que la crisi econòmica nascudaarran de la pandèmia resultarà un drama incalculable. No podemdeixar caure la productivitat d’un país que fa molt de temps queva perdre el seu matalaf de solvència per intentar esmorteirl’impacte d’una crisi de tal magnitud. Però tenim l’obligacióde protegir els nostres del major repte epidemiològic al qual enshem enfrontat com a societat moderna, un virus de ràpida infecciócapaç de matar.

Aquestbinomi sanitat-economia és el clar exemple que el model neoliberalha fracassat. Les polítiques de mercantilització de la sanitat,consistents en ferotges privatitzacions i en el menyspreu de laqualitat pública, i l’arraconament cap a l’assistencialismedels serveis socials que van començar a desenvolupar-se als anysnoranta, juntament amb la característica de ser un país deutor, ambun teixit productiu basat en el servilisme, ha desenvolupat un còctelcertament verinós, posicionant-nos en un penya-segat en el qualmilions de persones esperen amb angoixosa incertesaquin serà elseu destí.

Admetem-ho:un estat de benestar que ha demostrat ser feble, sotmès tan sols ales lleis del mercat i dirigit per oligopolis voraços interessats apromocionar com a model de protecció una filantropia privada versles persones desprotegides,ha guanyat la batalla a l’estat debenestar entés des de la perspectiva comunitària, solidària,humanitària, col·lectiva i de justícia social.

Potserel debat que ens pertoca transcendeix l’òrbita de la classepolítica ja que mereix una profunda reflexió i anàlisi des del’epistemologia filosòfica, però recorde que són les dinàmiquesvicioses del capital les que han marginalitzat tot tipus de debat iimpedeixen de facto un qüestionament sociològic, social ipolític profund.

Presidenti Visepresidenta: sols ens queda començar el camí per a canviar unsistema que posa en una mà les vides dels nostres ciutadans i enl’altra l’economia de tot un país. Alguna cosa haurem fetmalament quan no hem pogut crear un sistema en què tot anara de lamateixa mà.