Tomasa Peñalver, heroïna del Camp de Morvedre

Entre els personatges del Camp de Morvedre hi ha tan sols una minoria que mereix el títol d’heroi. Molts són admirables pels seus treballs o trajectòries vitals però pocs han donat la seua mateixa vida pels altres. Per eixa raó destaca allò que va fer la ferroviària Tomasa Peñalver Pérez l’any 1930 i que fa que puga ser considerada un personatge d’ací.

A principis d’abril de 1930, concretament dijous 17 d’abril, l’autobús de “La Segorbina” eixia des de les Torres de Serrans del Cap i Casal a les 13.30 hores. En aquell mitjà de transport viatjaven, com de costum, persones molt diverses: famílies, senyores i criades, músics, xiquets i adults. Ningú no podia sospitar que aquell dia anava ser l’últim i molt menys el conductor Rafael Lafarga Aguilar, fill del propietari de la línia.

A Gilet treballava com a guardabarrera Tomasa Peñalver Pérez. Havia nascuda a Alpuente i era casada. Tenia 36 anys i 7 fills. El major en tenia 16 i el menor tan sols uns mesos. Aquell dia, com qualsevol altre, s’encarregava de regular el trànsit quan passava el tren miner per la via. En eixe lloc existien dos passos perillosos: un que travessava la via del ferrocarril del Central d’Aragó i este, per on circulava el tren miner. En el primer, un carro conduït per una cavalleria havia estat envestit no feia molt. El carreter es va salvar miraculosament però la companyia va decidir de fer-hi un pas subterrani per evitar més accidents. Tanmateix l’encreuament del tren miner no es va reformar fins al punt que l’accident mortal que feia uns mesos havia patit una guardabarrera no va fer que la Companyia Minera intentara buscar-ne una solució.

El punt de la carretera per on es travessava la via era el km 115 i estava ubicat molt prop de la muntanya de l’ermita de Sant Miquel. Al voltant de les 14.30 hores el tren miner núm. 10 de la Siderúrgica, amb 24 unitats i dirigit pel maquinista Miguel Esteban, arribava a les proximitats de Gilet. Li acompanyaven els guardafrens José Varea, José Pastor i Leoncio Ruiz i el conductor Rafael Tormo.

En arribar al punt on estava ubicat el pas que impedia el trànsit dels vehicles, Tomasa va passar la cadena. Molt sovint, també aquell dia, li acompanyaven els seus cinc fills menors (tres xiquets i dos xiquetes que no passaven de 12 anys), als quals, com sempre, va posar a la caseta per evitar que sofriren cap accident. En anar a posar la segona cadena va vore com l’autobús no frenava i continuava pel camí. Cal dir que la carretera per transitar provenia de l’avinguda del doctor Vila, presentava una pendent pronunciada i era el pas de comunicació amb Petrés. La ferroviària va fer senyals amb el banderí en una mà perquè frenara i amb l’altra va continuar amb la cadena en la mà. Com ja res li quedava a fer, en compte de retirar-se, va posar-se al davant de l’autobús per intentar frenar-lo amb el seu cos. Inevitablement va estar envestida davant la mirada dels seus fills. Com descrivia el diari Las Provincias: “la infeliz mujer murió heróicamente en el cumplimiento de su deber” . El resultat fou una gran tragèdia. El tren va arrossegar l’autobús uns 250 metres i va enderrocar dos postes de telègrafs, diversos arbres i la barana del pont.

Moltes famílies quedaren marcades per aquell accident i diverses poblacions com Sogorb, Estivella o Albalat. També la situació va ser molt tràgica per a la família de la ferroviària, especialment per als fills que foren testimonis de tot el que va ocórrer. Resulta encara impressionat llegir l’entrevista amb la filla que el Diari El Sol reproduïa i a on entre plors deia: ”... El coche se precipitó arroyando a mi madre que cayo al suelo con la cabeza destrozada... al ver caer a mi madre, dimos gritos, llorando y saliendo a la carretera...”. També El Mercantil Valenciano va intentar entrevistar-la i molt emocionada repetia: “..¡Ay, mi pobrecilla madre, madre de mi alma!

Tomasa Peñalver Pérez fou soterrada a Sagunt i totes les despeses foren pagades per l’Ajuntament. La premsa va descriure així aquell emocionat soterrar: “...Desde las primeras horas de la mañana de ayer estaban invadidas por la muchedumbre las inmediaciones del Hospital de Sagunto para presenciar el entierro de la guardabarrera Tomasa Peñalver. El acto que que se verificó a las once fue una verdadera manifestación de duelo. ... El cuerpo de la infeliz Tomasa fue enterrado en una severa caja de caoba, donada por el Ayuntamiento de Sagunto. Presidian el duelo el alcalde de aquella ciudad don Vicente Devís con el Ayuntamiento en pleno; juez de instrucción y paz; agentes de vigilancia; don Eduardo de Aberlo presidente de la Compañía Siderúrgica; don Luis Cendoya,ingeniero, y el subdirector de la Compañía Minera don Juan Roig...”. Per a solucionar la situació econòmica d’aquella família destrossada la Companyia va obrir una llibreta a cada fill en el “Banco de Vizcaya” i va acumular el sou que cobra el seu vidu el jornal de que cobrava la seua muller. A més el Mercantil Valenciano va obrir una subscripción per a arreplegar fons per als fills òrfens.

Hui la història del nostre personatge resulta tràgica però és important reconéixer els mèrits d’una persona que tot i no ser de la comarca no sols hi va viure si no que va donar la seua vida pels altres, una acció que li val el títol d’heroïna i de “personatge... i d’ací”.