Tornem al cole amb puntualitat botànica

La puntualitat és una virtut. Una mostra de respecte i de bona educació. Al regne Unit inclús es senya d’identitat, la puntualitat britànica, el tòpic que aspirem a complir.

Ací tradicionalment la impuntualitat està admesa i disculpada. Podríem fer-se el te entre les cinc i quart o les cinc i mitja. El caràcter mediterrani pareix que ens permet eixos minuts ‘de cortesia’ per arribar tard.

Però el dia que més puntuals som és el primer dia d’escola. La il·lusió de tornar a veure als companys i companyes, les novetats per avançar de curs. Sempre hem tingut motius per botar del llit immediatament. Més encara enguany, que els xiquets i xiquetes feia 6 mesos que no xafaven l’escola, sense veure als amics i amigues. Un any però d’incertesa, inseguretat i rumors gràcies a la COVID-19, que han fet necessari un esforç extraordinari del Govern del Botànic per garantir eixa puntualitat.

La Conselleria d’Educació, encapçalada per Vicent Marzà, ha sigut clau per aconseguir eixa puntualitat botànica. Tot a punt, al seu moment precís, per donar als centres i docents els recursos per treballar, i per donar als pares i mares la tranquil·litat que necessitàvem per tindre una educació pública segura i de qualitat.

L’escola pública valenciana ha vist com s’han injectat més de 200 milions d’euros per fer front a les noves necessitats del nou curs. Amb diners, torrons. I així tindrem més de 4300 nous docents a les aules, aules noves, menys ràtios d’alumnes per classe, més seguretat front al COVID, i una educació pública de millor qualitat.

Paterna, com tots els municipis, també s’ha vist beneficiat d’aquesta puntualitat botànica. Tenim 49 nous docents i una inversió addicional de més de 245.000 euros provinents de la Conselleria. Un fum de mesures, adaptacions, protocols per garantir els grups estables de convivència.

Diferent haguera sigut si Paterna estiguera a Andalusia o Madrid. Allà sonen les demandes de les AMPAS, els enfrontaments entre ajuntaments i Consejerias per veure qui fa que, la improvisació de PCR massius a docents apinyats. La impuntualitat al sentit més mediterrani possible.