Teresa García. Setmana
passada vam conèixer el projecte de PGE 2017 que va presentar el
Ministeri d’Hisenda i que l’executiu de Mariano Rajoy i Cristòbal
Montoro pretenen dur a terme per al conjunt de l’Estat Espanyol.
Un
projecte de comptes infame, que ens delega a l’última posició en
quan a inversió per Comunitat Autònoma i Habitant. Només un 6,4%
d’inversió quan representem, aproximadament l’11% del PIB i de
la població estatal. I un dèficit en inversió que s’acumula des
de fa 30 anys, per què el País Valencià, mai s’ha situat per
damunt de la mitjana a nivell d’inversions. És a dir, acumulem
greuges que han provocat que per primera vegada les Corts
Valencianes, de forma unànime rebutgen els comptes estatals per la
marginació que ens produeixen.
Infrafinançats,
oblidats en inversions i cada dia més pobres, a costa d’algú que
centrifuga els nostres impostos en despeses sense sentit. Per què no
només per als valencians, també per a Espanya, no corregir aquest
desequilibri és tirar-se tirs al propi peu, donat que el País
valencià és la Comunitat Autònoma que més creixement econòmic
està aportant a tot el territori espanyol.
Els
criteris per a repartir la inversió pública, no tenen en compte la
necessària cura sobre l’erari públic que gestionen, la necessària
viabilitat posterior i el valor afegit que genera una actuació en
matèria d’infraestructures, per exemple, sobre la dinamització de
l’economia. S’ha preferit castigar als motors econòmics de
l’Estat que reforçar-los per a crear més treball i més renda que
després genere més ingressos.
El
PP continua premiant infraestructures innecessàries, AVES a “ninguna
parte”, o aeroports que com el de Castelló, també existeixen a
altres zones d’Espanya com el de Zamora (que no te ni vols regulars
pq ningú l’utilitza) o Valladolid, que ja te connexió d’AVE,
per cert.
No
vull amb aquest article deixar entendre que no hagen de realitzar-se
aquestes obres, però no puc deixar de destacar que el fet que el
Ministeri (ni de Foment, ni d’Hisenda) utilitze criteris de
viabilitat econòmics, d’atenció d’usuaris potencials o de
generació d’ocupació local per a decidir l’obra pública. Tan
mateix justifica actuacions en base a arguments fal·laços, com el
de les autovies radials de Madrid, i acaba propiciant grans
infraestructures que només responen al criteri de despesa de grans
constructores, en detriment de les grans oportunitats que es perden
amb els diners NO invertits en altres llocs on si tindrien un major
efecte multiplicador, com ocorre en el País Valencià.
L’Eix
de Saragossa és un exemple. Totes les mercaderies que tindrien a
l’abast ports com el Valencia, Tarragona i Sagunt, amb aquestos
pressupostos només tenen la via de Tarragona. I que dir del
Mediterrani, Almeria, Murcia, País Valencià i Catalunya,
reforçarien no només el 44% del PIB que produeixen, si no que
arrossegarien la resta de regions com a motor econòmic. L’Eix
Central en canvi genera una macro-urbe concentrada al voltant de
Madrid, amb el vuit mesetari que continua envoltant-la i la pobresa
en la perifèria, com ens ocorre als valencians.
No
volem ser més que ningú, però tampoc volem ser menys. Que fem com
a valencians i valencianes, continuem ofrenant o “muntem un pollo”?
Comparte la noticia
Categorías de la noticia