Treball públic, persones responsables i societat democràtica

Les administracions públiques tenen la responsabilitat directa de fer realitat els serveis, infraestructures, contractes i tràmits que la ciutadania necessita i per dur endavant les institucions. La denominada maquinaria burocràtica es en realitat en part una legislació que garanteix la seua creació, una regulació correcta i justa per a totes les persones, i en un gran percentatge les persones treballadores que fan realitat dia a dia que les coses funcionen.

Parlar dels treballadors i treballadores de les administracions i empreses públiques, del funcionariat, és nomenar a milions de persones, homes i dones, que durant cada instant de els nostres vides estan fent treball per nosaltres. Una de les grans diferències dels països desenvolupats es la capacitat d’aquestos de prestar serveis, garantir la seguretat pública, cuidar, sanar, educar, corregir, penar, jutjar, netejar, vetllar per la resta de la ciutadania. En moltíssimes ocasions, quan les circumstancies no són favorables, hi ha problemes general, o es sentim disgustats, desfavorits o no trobem resposta institucional es carrega sobre les persones directament sense importar que la gran majoria d’elles fan correctament i amb responsabilitat les funcions o faenes per les que cobren. I aquest fet de cobrar diners públics dona arguments per aquell neoliberals per un discurs on la carrega pública desaparega. 

Cal pensar abans de voler desmuntar l’arquitectura social pública que el liberalisme predica que aquell que pot pagar-se ho o tindrà, qui no puga no podrà accedir al servei: sanitat, educació, protecció ciutadana, ajuda a les persones dependents, amb discapacitat, a la gent malalta crònica o major. Els nostres pares, fills i filles, malalts, joves...deixarien de ser cuidats, pagaríem la mediació completa, la llibertat d’expressió no estaria garantida, l’accés a la justícia seria exclusiva del poderosos, l’educació per a les famílies riques, i les dones no podrien treballar i ser independents per tindre que cuidar, criar i netejar les llars. 

Encara que ho semble no és un plantejament exagerat. De fet la teoria de la llibertat que planteja ja la dreta ideològica ha presentat problemes sanitaris públics. 

Quan acusem a les persones que ens atenen en els serveis públics recordem que, encara que entre tots i totes paguem el seu sou, estan treballant per una societat democràtica i solidaria que garanteix drets a totes les persones per igual. Repensem les conseqüències de les nostres paraules i vots, representen molt i la majoria fa millor societat amb el seu treball entregat als seus llocs de treball.