Sincerament
pense que el títol ho diu tot, doncs vivim un moment d'incertesa
polític, que sense cap dubte, manca de diàleg, democràcia, cultura i
raciocini, una cosa, almenys per a mi, essencial en política.
El
poble valencià ja no pot seguir suportant més a un govern que
desprestigia les bases que regeixen el nostre comportament humà i per
tant social, ja no pot ostentar el màxim òrgan de govern al País
Valencià, doncs no té la capacitat moral per seguir fent-ho.
Està
clar que la nostra llengua, la nostra història, el nostre passat, el
nostre present, el nostre futur, la nostra identitat, són una cosa que
mai li ha importat a aquest govern, no sé si serà perquè la dreta és
massa caspossa a València o perquè el discurs de la incultura i del
meninfotisme ha calat ben fort en la societat. A les proves em remet que
són els dos. Però a part d'aquesta clara realitat, que duem patint
durant dècades, existeix una altra encara pitjor: La canga econòmica
s'ha acabat.
Ni Ciutat de les Arts i les
Ciències, Ni Fórmula 1 -ni dos, ni quatre...- , ni bosses, ni vestits,
ni fel·lacions de penis a directors de Ràdio Televisió Valenciana i
altres coses que se li semblen, tot açò ha acabat, i ara és evident que
assistim a un context on la realitat és una altra molt diferent, i açò
és la depressió. Com quan el globus puja i puja i a l'arribar explota,
doncs absolutament el mateix.
Però sembla ser
que eixe meninfotisme ben arrelat a la societat valenciana, desembarca
de moltes ments enganyades durant dècades, ja que ací es comença a
respirar una marea de canvi bastant important. I no ho dic per les
alternatives, que són bastants, sinó pel canvi de pensament que molts
joves i no tant joves comencen a tindre.
Recorde
que abans de la crisi, que jo tindria uns 15 anys i el tema de la
política m'interessava des de feia molt abans, les meues primerenques
converses de política amb alguns familiars i amics més majors, totes
tenien un clar exponent i és que es demostrava que eren uns adeptes al
sistema del president Camps, adeptes com qualsevol beata que s'acosta al
sacerdot per a donar-li el bon dia, adeptes com els viciosos dels
videojocs i drogoaddictes a unes consignes que mai haguera pensat que
se'ls anaven llevar del cap.
Les últimes
notícies que hem rebut són massa fugaces per a aquestes ments, i deixen
molt a desitjar a eixos alens frescos que ens deien a l'uníson que el PP
és l'únic que inverteix al País Valencià i que Zapatero, les bruixes i
els gnoms odiaven al Llevant Espanyol per ser massa perfecte. Per a ser
concís i breu, el Govern de Rajoy destinarà en 2014 al nostre País
Valencià 605,8 milions per a obres, el 6,2 % del total malgrat ser el
10,7 % de la població. I el missatge és més clar, concís i breu que
l'anterior, ja que entre 2012 i 2014, la inversió de l'Estat ha caigut
quasi un 39,9 %, percentatge que s'eleva al 60 % si existeix comparança
amb 2011 que són al voltant d'uns 1.538 milions. I que jo sàpia governa
el PP. O no?
Doncs bé, ja sabem com va a ser
aquest 9 d'Octubre, efemèride dels enamorats valencians i Dia Nacional
de la nostra terra, va a ser una festivitat on existisca una reafirmació
de la nostra existència com a poble, però també una reivindicació
necessària per defensar la nostra economia, les nostres institucions i
sobretot la nostra dignitat.