José Escuder Bisbal, alcalde de Catadau
Un any mes a l’acostar-mos al 25 de novembre mos preparem tots per a mostrar el nostre compromis i per a reforçar el convenciment de que esta lacra que atenta contra l’integritat fisica i siquica de les dones ha de desapareixer. Per desgracia eixa promesa pareix anar mimetisant-se fins a casi ocultar-se per complet en la boira de tants i tants quefers politics i socials que du el nostre dia a dia. A la fi tots ixen o volen eixir en la foto, pero ben poques persones demostren la seua disposicio. L’aument de victimes enguany aixina ho confirma.
Es cert que hem conseguit molts alvanços, que la dona conta en noves ferramentes per a poder eixercir de manera mes ferma els seus drets i viure la seua vida d’una manera mes lliure i segura. Pero tambe hem permes que apareguen noves cadenes. Entre tots hem normalisat habits que convertixen en destructives ferramentes i utilitats que es crearen per a fer-mos millor la vida. Hem permes que els mes jovens gasten dispositius per a vanagloriar-se d’abusos detestables, que les dones arriben a fer perillar sa propia vida per seguir uns canons i unes modes que les denigren. Hem segut particips, d’alguna manera i inclus responsables, de fer oïts sorts quan hem sentit crits i colps en la casa del costat. Pero lo pijor de tot es que ya pareixem immunisats, mos ha passat com en la fam i la miseria dels pobrets d’Africa. El nostre cor ya no reacciona als mensages, pot ser per haver-los gastat de manera abusiva o per haver-nos tancat i ensenyat a viure dins de les nostres quatre parets.
No entenem que justament son eixes mateixes i blindades quatre parets les que demana una victima, les que desijaria haver conseguit l’ultima dona que patí la violencia; o de les que intentà fugir quan deprengué a conviure en el seu agressor. Perque cada cas te una historia, un tros de vida diferent que pot rimar. Una rima desagradable, per cert. Uns motius sense aparent necessitat que arriben a costar-li la vida a una dona.
Per sort no tot ha funcionat mal i els punts violeta comencen a despuntar en les festes. Voluntaris compromesos que aporten informacio i proteccio. Uns llocs a on poder-se dirigir demanaUn any mes a l’acostar-mos al 25 de novembre mos preparem tots per a mostrar el nostre compromis i per a reforçar el convenciment de que esta lacra que atenta contra l’integritat fisica i siquica de les dones ha de desapareixer. Per desgracia eixa promesa pareix anar mimetisant-se fins a casi ocultar-se per complet en la boira de tants i tants quefers politics i socials que du el nostre dia a dia. A la fi tots ixen o volen eixir en la foto, pero ben poques persones demostren la seua disposicio. L’aument de victimes enguany aixina ho confirma.
Es cert que hem conseguit molts alvanços, que la dona conta en noves ferramentes per a poder eixercir de manera mes ferma els seus drets i viure la seua vida d’una manera mes lliure i segura. Pero tambe hem permes que apareguen noves cadenes. Entre tots hem normalisat habits que convertixen en destructives ferramentes i utilitats que es crearen per a fer-mos millor la vida. Hem permes que els mes jovens gasten dispositius per a vanagloriar-se d’abusos detestables, que les dones arriben a fer perillar sa propia vida per seguir uns canons i unes modes que les denigren. Hem segut particips, d’alguna manera i inclus responsables, de fer oïts sorts quan hem sentit crits i colps en la casa del costat. Pero lo pijor de tot es que ya pareixem immunisats, mos ha passat com en la fam i la miseria dels pobrets d’Africa. El nostre cor ya no reacciona als mensages, pot ser per haver-los gastat de manera abusiva o per haver-nos tancat i ensenyat a viure dins de les nostres quatre parets.
No entenem que justament son eixes mateixes i blindades quatre parets les que demana una victima, les que desijaria haver conseguit l’ultima dona que patí la violencia; o de les que intentà fugir quan deprengué a conviure en el seu agressor. Perque cada cas te una historia, un tros de vida diferent que pot rimar. Una rima desagradable, per cert. Uns motius sense aparent necessitat que arriben a costar-li la vida a una dona.
Per sort no tot ha funcionat mal i els punts violeta comencen a despuntar en les festes. Voluntaris compromesos que aporten informacio i proteccio. Uns llocs a on poder-se dirigir demanant ajuda, pero tambe els llocs a on poder denunciar.
A la fi tots som responsables i en eixa responsabilitat hem de treballar. Ajudant a visibilisar els maltractaments prevenim que es tornen a produir, denunciant actes en conte d’aplaudir-los salvem vides i, millor encara, respectant-nos i sabent respectar als demes impedim que tinga cabuda cap agressio.
Ixcà algun dia este gust agredolç perga l’agror. Ixcà algun dia no facen falta escrits com este ni actes contra la violencia de genero. Pero mentrestant, juntem les nostres forces i cridem ¡prou! en totes les nostres energies. Que el morat siga l’antesala de la llum i la fi de la por.nt ajuda, pero tambe els llocs a on poder denunciar.
A la fi tots som responsables i en eixa responsabilitat hem de treballar. Ajudant a visibilisar els maltractaments prevenim que es tornen a produir, denunciant actes en conte d’aplaudir-los salvem vides i, millor encara, respectant-nos i sabent respectar als demes impedim que tinga cabuda cap agressio.
Ixcà algun dia este gust agredolç perga l’agror. Ixcà algun dia no facen falta escrits com este ni actes contra la violencia de genero. Pero mentrestant, juntem les nostres forces i cridem ¡prou! en totes les nostres energies. Que el morat siga l’antesala de la llum i la fi de la por.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia