Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
En
la vida de les persones hi ha moments que marquen. N’hi ha d’altres
que es compartixen amb la societat. Un dels que em marcarà com a
ciutadà valencià adult va ser el viscut pel novembre de 2013 Aquell
mes vaig conéixer com tombaren l’ERO de RTVV. No ho creia, malgrat
que no deixava de ser una possibilitat. Però el que no sospitava,
per ser propi del món de la ciència-ficció, fou l’anunci del
tancament de la radiotelevisió valenciana. Recorde la nit de la
notícia i la concentració espontània al palau de la Generalitat on
vaig coincidir amb Pere Valenciano i Salvador Murgui. En el fons esta
societat pensava que al remat les autoritats deturarien el procés.
Els governs democràtics estan per a servir el poble i no per a
deixar-lo d’escoltar. Tanmateix tot va seguir avant com la crònica
d’una mort anunciada. La nit televisiva del 28 de novembre fou
intensa.
Començà amb la pel·lícula del cardenal Tarancón, un
gran defensor de la llibertat. Acabà amb la projecció d’una
paròdia repressiva i amb unes hores intenses de televisió. Aquells
que no dormiren no les oblidarem. Des d’aleshores s’ha repetit
que era una operació dura i necessària. Gràcies a ella la sanitat
i l’educació es garantirien. Va dir-se que seria un exemple a
imitar per altres autonomies. Pensaren que gest tan dur no sols seria
ben vist des de Madrid sinó que a més ajudaria a tindre un millor
finançament. Les justificacions de la Generalitat per posar en negre
la pantalla han servit per a poc. Foren tant de ciència a ficció
com el fet del tancament. Un any després, sols hi ha una realitat:
la ILP secundada per 88.688 signatures.
La situació insostenible a
la qual s’havia arribat la van crear els governs no la societat. Hi
havia més solucions i no les escoltaren. La justícia va dir que un
ERO era nul però no va prohibir fer-ne un altre. Ara més que mai,
des de la tristor d’haver viscut: el negre televisiu, actituds
destrellatades i reaccions socials reivindicatives; estic convençut
que tornarà el color. No sé com ni quan, no obstant de segur que
serà possible trobar-lo al comandament. Un govern està per fer real
les demandes del poble. Així ha de ser.