Comencem un nou any amb ganes de deixar enrere una llarga etapa de
crisi econòmica, institucional i de valors, un prolongat període
que fins i tot ha posat en qüestió els fonaments del sistema
heretat de la transició i les regles del joc democràtic. Les
conseqüències de la recessió han expulsat milions de famílies
fora de l'estat del benestar, i la fractura social és senzillament
indecent, impròpia d'una societat desenvolupada. Els innombrables
casos de corrupció han afectat totes les esferes institucionals, des
de la monarquia fins als municipis, passant per tots els estaments de
representació política. Els valors que haurien de cohesionar la
nostra societat s'han esfumat i han generat una desconfiança
absoluta en la ciutadania.
La nostra ciutat no és un cas aïllat i els efectes de la crisi
són molt evidents, a pesar que les condicions objectives del nostre
teixit productiu ens hauria de protegir dels seus efectes més
severs. Els nostre port comercial i els nostres polígons
magníficament situats haurien de ser un antídot que ens permetera
superar els problemes més fàcilment que en el cas d'altres
territoris. En canvi no és així, i no ho és perquè no s'han pres
les mesures que caldria quan estàvem en altres fases de l'economia.
Ni el port s'ha desenvolupat al ritme adequat ni ha sigut dotat de
l'autonomia de gestió oportuna. Es polígons no estaven finalitzats
en el moment que estava previst i han vist passar el tren del
creixement sense poder aprofitar la conjuntura. Per no parlar del
dèficit d'infraestructures necessàries per augmentar la
competitivitat de les nostres empreses, especialment les
ferroviàries, que per raons d'estricta voluntat política ens situen
a la cua de l'estat.
És cert que la crisi s'ha d'emmarcar en un àmbit internacional,
com també ho és que no tots els territoris l'han patit amb la
mateixa intensitat ni amb la mateixa durada. En alguns casos s'ha
prioritzat més els problemes de les persones, mentre en d'altres
l'objectiu principal ha sigut salvar els bancs, autèntics
responsables d'esta estafa global que ha portat a la misèria tants
milions de famílies. Són les decisions polítiques les que ordenen
les prioritats en les inversions, i per al PP els valencians no som
en absolut prioritaris, justament el contrari, i esta afirmació és
molt fàcilment demostrable, tant en la política fiscal com en la
d'inversions. Bona mostra són les protestes d'un sector
tradicionalment silenciós com és l'empresarial. Clar i ras, el PP
de Rajoy ens porta a la ruïna amb la complicitat de la Generalitat
de Fabra.
L'any que comença és una magnífica oportunitat per canviar en
profunditat les regles del joc polític, començant per un canvi en
els valors: l'opacitat i la corrupció han de trasformar-se en
transparència i honestedat. L'economia especulativa al servei dels
grans lobbys empresarials i financers ha d'orientar-se en favor de la
xicoteta i mitjana empresa, responsables de la immensa majoria dels
llocs de treball. I evidentent cal recuperar la confiança dels
ciutadans en les institucions a través de la seua implicació
directa en les solucions. Ja no es tracta de governar per a la gent,
sinó de compartir les decisions amb les persones.
Des de Compromís estem treballant per contribuir al canvi que
reclama la societat i estem convençuts que ha arribat l'hora de
demostrar que una altra manera de fer política és possible.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia