Un vincle entre tradició, germanor i valors

Les festes populars no són només celebracions externes; són, abans de res, processos de transmissió dels valors i costums que defineixen un poble. La festa és, per excel·lència, l’escenari on la solidaritat, l’amistat i la religiositat popular es materialitzen en actes col·lectius que reforcen el sentit de pertinença i el llaç social. Un clar exemple d’això és la festa de Sant Antoni a Rafelbunyol, una de les seues expressions més autèntiques. 

Sant Antoni, conegut com el protector dels animals, està vinculat a una tradició profundament arrelada en la cultura valenciana. En la festivitat, el foc cobra un paper central, un element simbòlic que ha sigut utilitzat des de la prehistòria com a representació de la força vital, la purificació i el pas de les estacions. La foguera que s’encen en la festa, el correfoc que acompanya la representación de Sant Antoni pel desert temptat pel demoni o la cordà, no sols serveixen per a il·luminar i calfar, sinó que simbolicament representen un ritual de renovació, de destrucció del passat i de protecció davant les malalties, tant en els animals com en les persones.

El foc, no obstant això, no és l’únic actor de la festa. La gastronomia també juga un rol essencial amb l’elaboració del notre plat típic com és l’arròs amb fesols i naps, la nostra caldera. Aquests actes culinaris, que en molts casos tenen una arrel simbòlica d’unió i comunió, són fonamentals per a reforçar els vincles entre els veïns i les veïnes convertint el menjar en un acte ritual d’identitat i pertinença.

El que distingeix a la festa de Sant Antoni a Rafelbunyol és el seu caràcter profundament comunitari, intergeneracional i com ens agrada dir ací, de germanor. La col·laboració és essencial, i cada persona, sense importar la seua edat o rol, té una part que exercir en la celebració.  En un món on les festes sovint es converteixen en mera distracció, la festivitat de Sant Antoni continua sent un recordatori dels valors comunitaris, la solidaritat i el respecte per la tradició. La festa no sols celebra el passat, sinó que el transforma en un vehicle d’identitat col·lectiva, enfortint el sentit de pertinença i la cohesió social. 

Les tradicions es van adaptant. En Rafelbunyol han anat canviant les normes i també les activitats de la commemoració. El que no ha canviat al llarg de dècades, és el sentit de germanor i de viure de forma col.lectiva una festa que en la que els rafelbunyolers i rafelbunyoleres reconeixem el sentiment de sentir-se i saber-se d’este poble. 

Esta manera de viure la festa patrimonial, ha generat que el fet que per primera vegada l’organitzaren un grup de 20 dones s’haja acceptat sense reticències. Un fet que també diu molt del nostre veïnat que ha aconseguit el manteniment de la tradició sense excloure ni atrinxerar-se. Per això i amb orgull celebrem com a Rafelbunyol: Gori, Gori, Gori, Visca Sant Antoni.