Josep Riera.
Arran
de la Llei Orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i
sostenibilitat financera aprovada pel govern de Rajoy, la gestió
pressupostària dels ajuntaments ha esdevingut un maldecap, un
veritable joc de malabars i d’arquitectura econòmica.
L’estabilitat pressupostària, el control del deute, la regla de
gasto i les succesives lleis d'acompanyament dels pressupostos
generals de l'Estat limiten en extrem l’acció política i la
gestió municipal en favor de la gent. Això exigix dels governs
locals un veritable exercici d’imaginació i una capacitat
d’anàlisi i d’acció importants, que no estalvien dificultats i
algun conflicte, especialment en la gestió del capítol I del
personal de l'Ajuntament.
És
difíl d’explicar a la ciutadania que, amb un Ajuntament sanejat
pràcticament des de sempre com el de Meliana, amb un deute molt baix
des de fa dècades, o inexistent com ara, en estabilitat
pressupostària i amb un romanent de tresoreria positiu, les
directrius del ministre Montoro continuen sent les limitacions
severes.
A
pesar d’eixe context hostil imposat pel govern del PP, que va
suposar al seu dia les nombroses retallades econòmiques i de
servicis que hui encara patim, els governs del canvi estem apostant
per una política fiscal responsable, planificada, equilibrada i
sempre pensant en les persones, més enllà del rèdit estrictament
electoral que habitualment ha preocupat i hja mogut els populars en
un afany de perpetuar-se en el poder.
Així,
durant els governs del PP a Meliana vam vore com la seua prioritat va
ser mantindre una pressió fiscal alta en els pitjors anys de la
crisi, que va arribar a les puntes més altes en els anys 2013 i
2014. Una política que, amb les limitacions i les retallades,
generava uns superàvits que, sorprenentment, no es destinaven a
polítiques actives per a pal·liar els efectes perversos de la crisi
econòmica entre els sectors més vulnerables, sinó a pagar als
bancs i a reduir el deute.
Una
política fiscal que, a més, en un exercici d’irresponsabilitat i
totalment electoralista de l’exalcalde popular, el senyor Cuesta,
va provocar la desestabilització de la regla de gasto per al 2015
amb una reducció dràstica dels ingressos precisament en un any
electoral en què els populars van gastar més que altres anys, un
fet que estem pagant els gestors actuals amb la immobilització, per
exemple, de 100.000 € que enguany no ens podrem gastar en
inversions.
Conscients
del marc hostil que ens imposa Madrid i la mala gestió econòmica
dels nostres antecessors, el govern actual optem per una fiscalitat
planificada, que pondere la pressió impositiva sobre els veïns i
les veïnes, que no altere l’equilibri entre ingressos i despeses i
que ens permeta complir, mentre el govern de l’Estat la mantinga,
una regla de gasto perversa que no permet als ajuntaments gastar més
que l’any anterior llevat d’una txa de variació que, per al
2017, se situarà en el 2,20%.
Amb
trellat i responsabilitat, governem per a les persones i per a portar
endavant un projecte de poble il·lusionador i de futur.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia