Una València entre tots

Diguem que l’entrada de Ribó a l’alcaldia en 2015 marcava la fi de l’època de les majories absolutes i de l’obvietat dels resultats electorals. L’alcalde de Compromís assumia el mandat al front de l’Ajuntament de València assegurant que “el mando” no era allò que representaria el seu govern i, després de 8 anys del mateix, podem dir que la imposició ha sigut el dia a dia dins les institucions municipals valencianes. Ni una sola negociació, ni un sol diàleg.

I és que no hi ha ganes de governar i gestionar per part de l’actual equip de govern municipal: només s’invertí el 16’5% del pressupostat als barris de la ciutat. És a dir, es quedà quasi un 85% del pressupost d’inversions sense executar. Ni un sol centre de majors, ni un sol centre de dia per a la ciutat on la llista d’espera per als segons és infinita. On la Copa América hagué de fugir a Barcelona i on quasi Juan Roig ha de desistir d’ampliar Lanzadera per les discussions dins del si del govern municipal. Per a què volem esta recaptació rècord si l'execució és, si més no, efímera? És realment necessari este infern fiscal per al ciutadà? Per a què el major pressupost de la història de la ciutat si no arriba als barris per la ineptitud per poder executar-lo? 

Màxim de recaptació perquè es gasten sense contracte públic, sense control legal i com al govern del senyor Ribó li vinga en gana. És este el model de consistori que de veritat volem per a València? Jo aposte per un canvi que aprope la transparència, les ganes i les inversions als barris de la millor ciutat del món.

Ara, Sandra Gómez, vicealcaldessa de València promet la instauració de l’educació gratuïta de zero a tres anys. Però, després de 8 anys, no han sigut capaços de fer-ho? De l’alcalde, millor ni parlar: quasi el 70% de dies de 2022 no tingué agenda per les vesprades. Però dins la campanya electoral prometran coses que podrien haver posat en marxa i que, per alguna secreta raó no n’han sigut capaços.

I és que, després de quasi una dècada de governs locals en mans de l'esquerra valenciana, la capital del Túria per fi albira un canvi en les seues polítiques municipals. 

María José Catalá és l’alcaldessa que necessita la nostra ciutat. I no tinc cap dubte de que ho serà a partir del proper 29 de maig. Una alcaldessa a jornada completa i una lluitadora per València sense mirament: a les Corts, al Ple o on calga. Perquè això és sentir València: defensar-la davant qui faça falta. 

Necessitem que València deixe de ser la moneda de canvi entre PSPV i Compromís. Que deixe de ser un oasi per a les imposicions. Que escolte als valencians i a les valencianes. Necessitem un govern municipal que estime València.

Necessitem que María José Catalá siga alcaldessa de València. I al maig, serà una realitat per poder fer una València entre tots.