Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Fa un any aproximadament la secció
acollia una reflexió dedicada a la llei de les senyes d’identitat valenciana
que tramitava el govern presidit per Alberto Fabra. Este articulista en
aquelles línies es trobava perplex pel fet que se li donara aquella forma legislativa
a la protecció dels símbols valencians. Era a més una manera encoberta de
protegir entitats culturals que no tenien estatuàriament cap funció i menysprear-ne
a altres com el Consell de Cultura i l’AVL. Així que arribat a este punt,
quan la totalitat de l’arc parlamentari,
tret del partit que la va promulgar, han decidit derogar-la, es fa necessari
reflexionar-ne per posar punt final al tema.
Els símbols valencians són molt
importants. Suposen el patrimoni que ens han lliurat els nostres avantpassats.
La seua defensa, per tant, ha de ser col·lectiva i consensuada. Mai no pot
generar divisions. La llei ha d’estar per protegir-los i potenciar-los. Però és
convenient tindre present que no es pot jutjar cap persona o entitat per
l’adhesió cap a elles i menys amb un tribunal parcial. La situació atípica i no
pactada de la llei que sorgí fa un any explica que el canvi de govern n’haja
suposat la derogació. És clar que
aquells que en buscaren una rendabilitat política també l’han de trobar ara. De
segur que en diran que és valencianista l’anul·lació. Tot menys reconéixer que
la seua desaparició és el resultat de no haver estat capaços de trobar el
consens en el seu moment.
En definitiva, podem alegrar-nos perquè
es derogue allò que es va imposar. És el moment de defendre les nostres senyes,
des del pactisme i la tolerància. Tornem a estar lliures. Ja no es trobem en
mans d’un tribunal/observatori del tot estrany. Deixem-nos de vore fantasmes amb
la finalitat de traure rendiment polític. Estem fent-ho massa temps i el
resultat no ha estat més que la discriminació de la nostra terra dins de
l’Estat. Fa un any en esta secció es deia “cal protegir més el fons d’unes
senyes que les formes de fer-ho”. Un any després és moment de mirar al futur
creixent units i no barallant-nos per les nostres diferències.