Paco García.
La política urbanística de l’ajuntament de Llíria en època de crisi
està deixant a moltes famílies en la ruïna econòmica i en la més pura
misèria, hipotecades i arruinades. Este tipus d’actuacions, impulsades
per la Regidora d’urbanisme i alguns dels seus deixebles, estan posant
en una situació crítica a molts ciutadans que no poden pagar i tenen
que posar en venda la seua única vivenda.
Quotes properes als mil euros mensuals, que s’han de pagar en uns vint
mesos, fan inviable el seu abonament, deixant indefenses i asfixiades a
famílies que ja els ve justet el pagar la hipoteca de l’immoble que fa
anys van adquirir.
L’ajuntament es nega a fer les obres per fases, amb una execució
racional i econòmicament viable. També fa pagar doblement serveis ja
existents com el telèfon, la llum o l’aigua. Extrems que compliquen
molt més la possibilitat de pagament.
Els PAIs que promouen empreses privades amb el beneplàcit de l’equip de
govern són la ruïna urbanística que està minant el benestar social i
econòmic d’una ciutat sumida en l’atur, sense empreses, amb 3.000
desocupats i sense una previsió de recuperació a curt i mitjà termini.
Les inversions improductives, la fugida de xicotetes i mitjanes
empreses, el tancament d’unes altres, la deslocalització de grans
empreses de la comarca, la saturació de sòl residencial, la manca
d’infraestructures públiques i els reiterats incompliments del PP, són
la tònica d’una ciutat totalment paralitzada, en una comarca, en la que
els alcaldes populars sols pensen en com conservar el seu seient i no
com donar una resposta global a les demandes ciutadanes.
Tenim la comarca en venda. Però, no sols a nivell residencial, sinó
també industrial, amb polígons fantasma, com el de Carrases a Llíria,
on s’han invertit més de 50 milions d’euros. Fa tres anys que està
finalitzat, però no te ni llum, ni empreses, i encara tardarà anys en
activar-se.
El terciari sembla ser un al•licient, però els inversors no ho tenen
tampoc clar, ja que els índex d’atur, retalls i la recessió continuada
a nivell comarcal, no són bones companyies per al seu negoci.
Concessionaris de vehicles, tallers, magatzems de llum, aigua,
productes domèstics, entre altres, no s’atreveixen a fer inversions
milionàries per tancar als pocs mesos. I els que s’atreveixen, troben
els entrebancs de les entitats financeres que bloquegen la iniciativa
al no concedir-los els préstecs necessaris per posar en marxa
l’activitat.
Amb este panorama, encara ens troben a un ajuntament com el de Llíria,
totalment embogit i cegat per la política urbanitzadora, on al seu
equip de govern, i concretament la regidora d’urbanisme, ben poc els
importen les persones i les conseqüències d’un urbanisme irracional i
econòmicament inviable.
Mentre a la comarca s’han aturat pràcticament tots els processos
urbanitzadors, ací tenim més de 3 milions en quotes impagades, amb
procediments d’apremi i embargaments que estan hipotecant el futur de
molts veïns i veïnes. Però no importa, tot siga per la rajola i el PAI
!!
Comparte la noticia
Categorías de la noticia