Josep Arbiol, director de la MICEJosep Arbiol és mestre. Sempre ho ha sigut. A través de la càmera va descobrir que la educació audiovisual apropava als alumnes a les noves formes de comunicació. “Llegir i escriure les imatges és molt important en l’era tecnològica en la que ens trobem”, diu. I amb eixe pensament, començà amb un curtmetratge cassolà a un colegi de Benetússer. Hui, és director de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE), un esdeveniment d’educació a través del cinema que enguany celebra la seua setena edició.
La MICE complix set anys, la inauguració és Torrent i moltes de les seus estàn a comarques i pobles valencians...Quin paper juga la proximitat?
En realitat el germe de la MICE naix a l’Horta Sud amb les primeres experiències educatives en cinema a Benetússer. Des d’aleshores, en 1993, que vaig trobar una càmera, començí a fer curts, videos i pel·lícules amb els meus alumnes. Una vegada passa el temps te vas adonant que no eres l’únic que treballa això, però erem ‘illes’. Es treballava a Grècia, Hungria, Korea...però de manera aïllada. I amb una vocació unificadora i didàctica naixquè la MICE. Mai m’imaginaria que l’experiment es convertiria en un festival i que hi hauria un interès internacional per la educació audiovisual. Alaquàs, Torrent, Benetússer o Catarroja són pobles on es treballa molt bé la educació a través del llenguatge audiovisual. De fet son el “germe” d’aquest projecte.
Per què és necessària la educació a través de l’audiovisual? Com influeixen les noves tecnologies a l’aprenentatge?
El meu alumnat em recorda pel que vaig ensenyar en cine i audiovisual, no per matemàtiques o llengua. És una motivació i el llenguatge audiovisual és el llenguatge d’ara. Encara que el escrit no desapareix, és fonamental ensenyar a llegir i escriure imatges. És un afegit. Les noves tecnologies són una oportunitat. Cal introduïr la tecnologia al aula des de una forma positiva. Quan un professor no controla la nova tecnologia la demonitza. No n’hi ha que demonitzar, sino educar en la utilització dels mitjans.
Ha anunciat que enguany és l’últim any que dirigeix la MICE, per què?
La MICE ja està consolidada. Té el suport de les institucions públiques i privades i crec que és el moment de que canvie de direcció. Esta etapa ja s’ha acabat per a mi i crec que deixar al direcció és lo millor per a mi mateix i pel festival. M’agradaria que vinguera una persona que racionalitzara el projecte. M’agradaria que es fera un festival institucional. La MICE ha sigut pionera i un referent mundial en la nostra àrea educativa i jo vull que continue d’una altra manera. És com un xiquet quan es fa major d’edat. La MICE ja és major i és molt potent. Enguany comptem amb 30 seus i en l’edició anterior tinguèrem 31.500 espectadors i sabem que enguany seràn més. Sóm optimistes.
Com afronteu la nova edició?
Crec que ens anem a superar. Cada any millorem la qualitat. És un festival de voluntarisme i no tenim cap festival de referència del qual copiar-nos. A nosaltres sí ens han copiat i això és tot un orgull. Estem orgullosos dels nostres arrels. Som modestos però al mateix temps ambiosos, volem canviar les coses.
Quin és l’objectiu amb la MICE, què voleu transmetre a la societat?
L’objectiu d’aquesta edició i de la MICE en general és consolidar la educació audiovisual i a València com a centre referent mundial de la educació audiovisual. Sonara un poc a pedanteria però no ho és. València és el foco, la realitat és que la MICE és un festival esperat, un “meeting point” i València la seua seu principal. No cal mirar sempre a Finlàndia, de vegades es viu dels tòpics i la realitat és que al Sud d’Europa s’estàn fent moltes coses. Grècia ho fa molt bé. I quant a València, no veig per què no pot ser un referent d’educació.
Doncs, el treball docent es troba al centre de l’organització.
Efectivament. Moltes voltes la industria cinematogràfica vol “engatusar” a l’educació però el professorat és crític. La MICE parteix del professorat. És un festival pedagògic i nosaltres, els docents, li obrim la porta a la industria, decidim per a què i com deixem a la industria del cinema entrar dins de l’aula. En eixe sentit, la MICE està empoderant als mestres. No sóm intel·lectuals de “low class”, com alguns professionals del cinema pensen. No és cert. Ells sabran de cinema però no saben més d’educació. Per a educar has de saber tractar amb els nens. Nosaltres som els que més sabem de cóm tractar amb xiquets. Hi ha una cosa clara: El cinema i la educació és una cosa, el cinema professional és una altra.
Quines són les cites imprescindibles? Què novetats incorporeu enguany?
Doncs hem aumentat el número de jurat infantil. L’any passat eren 30 i ara seran 300 xiquets. Ara estem formant als professors per a que els xiquets facen crítica i valoren els curtmetratges. Per altra banda, enguany farem tallers que tinguen resultats. Es a dir, hi haurà tallers d’una setmana en els quals es produirà una pel·lícula amb ajuda de figures del cinema com el iraní Amir Al·limourat o l’argentí Leo Antolini. A més, com a novetat, la gala inaugural de Torrent serà doble. Una de matí on les estrelles seràn els xiquets i la oficial que serà de vesprada. El dies grans seràn el 9 i el 10 de febrer al Centre del Carme on hi hauràn multiactivitats. A més de xarrades hi hauràn passes de pel·lícules i taller.
Sorpreses?
Homenatjarem a l’actriu alemanya Hanna Schygulla. A Castelló el 21, a Benetússer el 22 i a Sagunt el 23 . Estem il·lussionats, és tot un honor per a la Mostra.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia