Vet parental o prohibició educativa

Regina Llavata./ EPDA

L’actualitat política i mediàtica es centra en determinades activitats complementaries curriculars de l’alumnat menor en els centres escolars. reglada. És molt interessant per a la ciutadania analitzar com el partits polítiques més reaccionaris volen condicionar l’educació i es per què saben de la seua importància per al futur de les persones i la societat en general. I si de primeres pareix molt correcte que el servidor públic s’interesse pel millor per a tots i totes ja ho és menys quan les propostes van centrades en la retallada d’informació i coneixements per a l’alumnat amb necessitat de créixer tenint consciencia de la diversa realitat del món i fer-ho en el respecte al diferent.

S’acusa d’adoctrinament el apropar coneixements als xiquets i xiquetes, no volen que coneguen allò que la seua ideologia rebutja, aleshores no és el millor per a l’alumnat, si no que és pura censura ideològica al coneixement per ser qüestions morals o religioses: violència de gènere, diversitat afectivo-sexual i educació sexual. Milions de persones han patit les conseqüències d’eixa ideologia i afortunadament el currículum educatiu complementari vol fer constància teòrica i testimonial, amb col·laboracions externes, de la realitat violenta del masclisme i poder-la previndre, el respecte que mereixen totes les persones sense distingir per a qui estimen o qui es senten, i la necessitat d’educació en la sexualitat per a la seua salut, tant física com mental.

Per una banda qüestionen les programacions educatives i pedagògiques dels centres que son aprovades pels Consells Escolars on té representació tota la comunitat educativa, inclosos els progenitors, i per altra banda es planteja la disjuntiva com un dret del pare o mare a prohibir l’assistència de l’escolar per què no li pareix adequat. L’Administració Educativa estableix els currículums pedagògicament en cada nivell educatiu i té els mecanismes adequats per fiscalitzar la seua aplicació i per tant no cal dubtar del que es fa o qui entra en les aules, garantida pels mestres, professorat, equips directius, consell escolars i inspecció educativa. Dels drets dels progenitors cal remarcar amb contundència que està per sota del dret dels menor a l’ensenyament. Més enllà del que cada família en la intimitat de sa casa crega els menors tenen dret a conèixer tota la realitat i diversitat de les diferents societats, ja no només la seua, i a educar-se en el pensament crític per garantir persones lliures i formades amb criteri per decidir que opinen, viuen, amen o creuen d’adults.