Coberta de la publicació de Ernest MartÃnez Ferrando. La Institució Alfons el Magnà nim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba d’editar l’Obra narrativa completa d’Ernest MartÃnez Ferrando amb una edició a cà rrec del poeta, traductor i crÃtic literari Vicent Alonso, dins de la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians (número 69), dirigida per Enric Sòria i codirigida per Vicent Josep EscartÃ. El llibre aplega en un sol volum de 1.000 pà gines tota la seua obra narrativa, ordenada amb criteris que han tingut en compte el fet de les successives reelaboracions publicades per l’autor al llarg de la seua trajectòria.
Ernest MartÃnez Ferrando (València, 1891-1965) ingressà en 1915 al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou destinat en 1920 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou director de 1940 a 1961. A més de l’obra narrativa, compta amb un volum considerable de llibres i articles d’investigació i de divulgació històrica, articles de crÃtica musical i de carà cter sociopolÃtic, com també un conjunt gens menyspreable de traduccions de literatura alemanya. Va rebre el 1935 el Premi Creixells per la seua novel·la Una dona s’atura en el camÃ.
Vicent Alonso (Godella, 1948) fou professor de Literatura Catalana a la Universitat de València. Fundà i dirigà la revista literà ria Daina, i impulsà la revista Carà cters. En aquestes i altres revistes (El Temps, Caplletra) i als diaris Avui, Levante-EMV i El PaÃs ha publicat nombrosos articles d'opinió i de crÃtica literà ria. Ha traduït obres de Charles Baudelaire, de Tristan Tzara, i els assaigs complets de Michel de Montaigne en tres volums. La seua tesi doctoral estigué dedicada a Ernest MartÃnez Ferrando.
Ernest MartÃnez Ferrando es va distingir sobretot com a contista amb ferma intenció autobiogrà fica i la València de principis de segle XX com a teló de fons
A parer de Vicent Alonso, Ernest MartÃnez Ferrando és el narrador valencià més important de la primera meitat del segle XX i té una obra potent i suggestiva. MartÃnez Ferrando, a més, és un autor molt important per dos motius: d’una banda, la voluntat militant d’aconseguir una evolució substancial en la concepció del conte com a gènere en un perÃode en què la crÃtica demanava ininterrompudament la necessitat de la novel·la; i d’una altra, la creació d’una narrativa de ficció que en gran part era deutora d’una ferma intenció autobiogrà fica amb la València de principis del segle XX com a rerefons.
Segons Alonso, els contes que Ernest MartÃnez Ferrando va publicar en successius reculls mostren amb claredat l’evolució del gènere en la literatura europea des d’uns inicis més lÃrics fins a adquirir les caracterÃstiques de la brevetat narrativa que defineix el conte literari modern, qui lligà aquest lirisme dels primers reculls amb una clara voluntat autobiogrà fica i, en conseqüència, la seua literatura mostra com a teló de fons la València que va viure quan era un xiquet, la de principis del segle XX. La progressiva evolució cap al conte literari modern, més narratiu, potser l’allunya de la voluntat autobiogrà fica però no el separa drà sticament dels paisatges i ambients valencians.
Comparte la noticia
CategorÃas de la noticia