Regina Llavata. / EPDAVivim dies difícils, complicat per la continuïtat de la vida quotidiana a la que estàvem acostumats fins ara. Les persones cauen malaltes, moren moltes, convivim confinats en vivendes reduïdes, amb xiquets, adults, malalts físics o mentals, amb diversitat funcional, lluny de la persona estimada, lluny de les amistats, tan acostumats com estem a la vida social al carrer. El Covid-19 ens ha canviat la vida, probablement per sempre perquè la societat, les persones, ja no vorem la vida de la mateixa manera. Les malalties contagioses poden ser les properes guerres mundials i deguem preparar-se per si així és.
Davant l’alerta sanitària la resposta deu ser contundent, preventiva, proporcionada, universal i solidaria. Per a què totes eixes accions i eines es posen en acció i siguen efectives cal la responsabilitat de les autoritats però també de la ciutadania. Més enllà de les persones que conviuen en cada etapa cal que el sistema establert per a dotar-se de seguretat, protecció universal i eficiència del serveis ha de ser públic. La crisi actual està demostrant que els serveis públics universals són qui igualen en la cobertura a totes les persones sense distinció, garanteixen atenció mèdica, solidaria i completa sense escatimar en els tractaments que siguen necessaris.
L’Estat de Benestar establert per la socialdemocràcia espanyola és el què està donant resposta a la crisi comunitària que patim. La sanitat, l’educació, els serveis socials, la seguretat ciutadana, neteja, els sistema públic és a la fi qui garantirà què ningú siga marginat en les atencions. El liberalisme que ha desmantellat part del sistema durant els anteriors mandats de governs de la dreta política deixa fora a qui no pot pagar-se les atencions, poc a poc en Espanya i a la Comunitat Valenciana reduïren cobertures i infraestructures públiques, que ara es troben molt a faltar, per donar-les a empreses privades. Afortunadament la resposta del govern actualés la més rapida possible per a suplir la mancança que s’ha trobat decidint mesures per atendre a la població, siga on siga, i siga qui siga. Vull també reconèixer a la societat civil per la seua col·laboració solidaria, que també va ser vilipendiada acusant-los de viure de les subvencions.
Com diuen en els moments difícils es clarifiquen les coses, les persones i les circumstancies. Ara és hora de lluitar amb força i vèncer al virus units, donar resposta sense deixar ningú enrere, des de qualsevol administració pública, els ajuntaments el primers i més propers. Demà caldrà recordar el passat i cuidar, cuidar-nos per a les guerres presents i venidores. Unim forces!
Comparte la noticia
Categorías de la noticia