Vocabulari bàsic (I)

Conxa Cardo

Ara que el llenguatge dels gestors pú­blics sembla cada vegada més complicat, he cregut convenient intentar aclarir certs vocables o expressions que sentim quasi tots els dies, pràcticament a totes hores, sobretot a l’hora de les notícies. Doncs, ací va la primera part d’una sèrie de voca­bles per comprendre millor eixe lèxic que de vegades sembla inintel·ligible perquè d’aquesta manera puguem comprendre millor la societat en què vivim.

Democràcia: sistema de govern en què el poble exerceix la sobirania, mit­jançant el vot en les eleccions o comicis. En una democràcia les decisions sempre són per majoria. És un vocable que proce­deix del grec (demos: poble; krátos: poder). En una democràcia els poders (legislatiu, executiu i judicial) són independents.

Dictadura: sistema de govern en què el governant o dictador acumula tots els poders: legislatiu, executiu i judicial, i con­trola totes les llibertats. No hi ha separació de poders.

Sistema parlamentari: Sistema d’organització política en què el poder exe­cutiu és exercit pel govern de l’Estat, és a dir, és qui governa. El poder legislatiu l’exerceix el Parlament (a Espanya, el Congrés i el Se­nat) i és on es fan les lleis, i el poder judicial el tenen els jutges (l’organisme del qual és el Consell General del Poder Judicial). En la majoria dels sistemes parlamentaris el cà­rrec de cap de l’Estat i govern o president és exercit per persones distintes. El de l’Estat té una posició de representació o funció cerimonial (a Espanya, el rei), amb poders limitats i només poden utilitzar-se sota el consell o aprovació del govern. Un sistema parlamentari en què el cap de l’Estat és un monarca és una monarquia parlamentària. El Parlament té a més una altra funció, que és la de controlar el govern.

Ciutadania: És allò que faculta les persones i els grups per a portar les seues demandes de la vida quotidiana a l’àmbit públic fent possible la par­ticipació política i la pràctica democràtica, la qual cosa suposa el desenvolupament de les competències cíviques. És allò que bàsicament s’anomena educació o cultu­ra democràtica. Quan més l’exercim, més desenvolupada està i més controlat està el sistema polític.

Constitució: És l’ordenament jurídic fonamental d’un estat on s’expressen les lleis que han estat elaborades pels diputats elegits pels ciutadans en les eleccions ge­nerals. En una constitució es marquen els drets i els deures de la ciutadania i les lleis de l’Estat no poden ser contradictòries amb ella. Al nostre país, la constitució vigent és la de 1978, que s’elaborà mitjançant una comissió constitucional a les Corts consti­tuents en 1978.