Ximo Puig, president de la Generalitat: 'Aconseguir el finançament autonòmic per a la Comunitat serà difícil'

Raonant amb Pere Valenciano i Vicent Climent. EPDA Climent, Valenciano i Puig. EPDA Ximo Puig durant l"entrevista. EPDA

Ximo Puig en el Saló de Corts del Palau. EPDA

Hem encetat una nova etapa que pretén fonamentalment consolidar els drets aconseguits en la legislatura anterior, i sobretot avançar en el gran propòsit que ès l’ocupació i la millora de la vida dels ciutadans. Els reptes ja més concrets es tenen que visualitzar a través dels pressupostos. Per cinqué any consecutiu la Generalitat Valenciana tindrà pressupostos. Això no és normal en este pais, on n’hi han moltes comunitats autònomes que no tindran pressupostos, on el govern d’Espanya té dos anys i éste serà el tercer en pressupostos prorrogats. Per tant, l’anormalitat és un fet exitós d’este govern.

Pensa que el pacte aguantarà tota la legislatura, després de l’avançament electoral?

Nosaltres el que hem fet és intentar interpretar la voluntat majoritària dels ciutadans, i ara hem d’anar avançant amb voluntat d’estabilitat i diàleg. La foto-finish de les passades eleccions reforça una part d’eixe govern, però al mateix temps fa possible la confluència de les tres forçes polítiques en una majoria. Les reticències es poden produir, i cada u ha de prendre les decisions que li corresponen, i al president de la Generalitat li’n corresponen unes que ha de prendre pensant en l’interés general, i ho vaig fer encertada o no encertadament, però crec que finalment el resultat ha sigut positiu per als valencians

Com són actualment les relacions entre el president de la Generalitat i la vicepresidenta primera, Mónica Oltra?

Nosaltres tenim un sentit de la responsabilitat que va molt més enllà de les relacions personals, que són bones, han estat bones, continuen sent bones, i a mi m’agradaria que foren sempre positives perquè som dos persones que, només siga pel tracte, ens estimem.

L’actuació de la Conselleria de Polítiques Inclusives que dirigix Mónica Oltra en el cas dels abusos sexuals continuats per part del seu exmarit en un centre d’acollida de menors tutelats per la Generalitat també ha merescut una reflexió del president Puig: “Jo crec que la vicepresidenta ha explicat en claretat tota la actuació que s’ha pres en la Conselleria quan es va conèixer este cas. Per a la Generalitat el més important, i l’obligació moral, ètica i política, és cuidar al màxim els xiquets i les xiquetes que estan baix la seua tutel.la. Si en algún moment alguna empresa que està col.laborant en la Generalitat o alguna entitat o la pròpia Generalitat fa alguna qüestió que no és correcta se n’ha de prendre responsabilitats. En estos moments jo el que tinc és confiança en tota l’actuació que ha fet la vicepresidenta”. I respecte de les comparances amb un cas anterior, el de Sogorb, on es va tancar el centre i el treballador va quedar absolt per la Justícia, Puig resalta que “més enllà d’entrar en la casuística de cada lloc i cada decisió que s’ha pres sí que n’hi ha una qüestió que ha de ser fonamental: la voluntat de tractar amb la màxima dignitat aquelles persones, aquells xiquets i xiquetes que ja prou dificultats han tingut en la seua vida com per a que no se’ls tracte de la millor manera possible. Jo crec que totes les persones que estan en el món dels menors són conscients d’eixa voluntat, i si hi han errades, siga en Sogorb siga en València o altre lloc, s’ha de prendre decisions”.

Quantes nacionalitats hi ha en Espanya?

Nosaltres som una nacionalitat històrica. Hi han altres estatuts que també ho contemplen: els de Catalunya, País Basc, Galícia, Aragó, Andalusia. Mire, esta entrevista la fem ací, al Saló de Corts, on es veu amb tota claretat que nosaltres no comencen la nostra història des de l’any 78. L’any 78 és cert que la Constitució ens permet, democràticament, tindre una organització pròpia. Però els valencians ja la teniem fa molts segles. La conformació d’Espanya fou en el seu moment la Corona d’Aragó, la corona castellana, i va haver una unitat, i eixa unitat d’Espanya s’ha de basar en la diversitat d’Espanya.

Espanya no és ja suficientment federal com per a apostar per més federalització?

La Constitució parla de nacionalitats i regions perquè efectivament hi ha uns fets diferencials que estan ahí. Ara bé, a mi què me preocupa sobretot?: la igualtat entre els espanyols, i això és lo que en estos moments no s’està produïnt. Federar és unir, no és separar. Front a l’independentisme i front a la recentralització, jo crec que un espai de cooperació institucional entre les comunitats autònomes és molt més positiu per a la societat. No me dirà vosté que Alemanya, els Estats Units, Canadà, Àustria són païssos que tinguen una falta d’estabilitat política. No es tracta de copiar, mimetitzar, ni tampoc es tracta de noms. Però, què ha passat amb l’Estat de les Autonomies?, que hi ha una falta de cooperació inter-institucional real. El Senat no és la cambra territorial on podriem debatir els problemes territorials. La realitat és que després de tots els anys de les autonomies tenim un problema d’asimetria quant a recursos per a prestar els mateixos servicis. Hi ha un problema greu de finançament, i en estos moments s’està engordant d’una manera terrible una comunitat autònoma que és Madrid. Hi ha dumping fiscal, hi ha una situació de dificultat per a altres comunitats autònomes. El problema territorial d’Espanya no és només Catalunya.

Ara que esmenta Catalunya: es pot negociar cedint solament una de les dos parts negociadores?

Hi ha un marc, que és el constitucional, i fora no hi ha vida política. Poden hi haver ambicions legítimes perquè la pròpia Constitució permet estar fins i tot en contra d’aspectes de la Constitució. Ara bé, el marc en que es pot moure un govern està dibuixat en l’Estat de Dret. Democràcia és Estat de Dret. I per això qualsevol negociació que es puga produir, que s’ha de produir, ha d’estar limitada per l’Estat de Dret.

Quan tindrà solució el problema del finançament autonòmic?

Ja m’agradaria poder donar-li eixa gran exclusiva hui. Lo que sí que sé és que els valencians junts tenim que continuar exigint igualtat de tracte. S’ha de combinar la singularitat entre nacionalitats i regions i la igualtat entre espanyols en serveis. I nosaltres en esta legislatura, que espere que comence ràpidament, ho hem situat com una qüestió fonamental i així ho ha asumit la ministra d’Hisenda, que espere que continue perquè és una persona que enten bé este problema. Va a ser difícil? Sí, perquè hi ha un Congrés dels Diputats molt atomitzat amb molts interessos territorials diversos. Però, qui pot estar en contra de la igualtat real i efectiva entre els ciutadans d’Espanya? Eixe és el debat que nosaltres volem proposar.

Quin és el seu posicionament respecte de l’ampliació del Port de València?

Hi ha una inversió molt important que es va fer en el seu moment, i ara es tracta de minimitzar al màxim l’impacte que puga tindre. S’ha de vore exactament tots els aspectes, la declaració d’impacte ambiental que es va fer en el seu moment, si és vigent.

A partir d’ahí jo el que crec és que s’ha de fer un nou encontre entre el Port i la ciutat. El Port moltes vegades ha viscut d’espatles a la ciutat, i això crec que hi ha que superar-ho. Però defensant el Port també, que és fonamental per a l’economia valenciana. A nosaltres ens interessa per a garantir la logística perquè gràcies també a esta gran infraestructura hi han grans empreses que exporten i ens donen major competitivitat.

Acabarem pagant els valencians una indemnització milionaria a Intu Mediterràni?

Durant molts anys governant el Partit Popular no es va poder portar endavant per una sèrie de problemes mediambientals i de la pròpia ubicació d’eixe projecte. Nosaltres defensarem sempre la inversió productiva, que genere llocs de treball. La inversió estrangera ha augmentat en els darrers quatre anys el 115% en la Comunitat, per tant l’estabilitat i la seguretat jurídica està garantida. Si el projecte té totes les garanties jurídiques, tindrà possibilitats d’anar endavant. I el que és evident és que s’ha de fer una combinació entre el creixement i la sostenibilitat.

S’han fet els deures per a minimitzar els efectes negatius del Brexit?

Des què es va produir el referèndum nosaltres hem estat en contacte amb l’ambaixador i les autoritats britàniques que hem pogut, amb el negociador europeu, Michel Barnier, i hem parlat en els britànics que hi han ací i amb la societat britànica a través dels mitjans de comunicació per dir-los una qüestió ben clara: que a la Comunitat Valenciana la hospitalitat anava a continuar sent la nostra manera d’entendre la relació amb ells. Ací hi ha un terç de tots els britànics que viuen a Espanya. Hem fet un pla anti-Brexit intentant sobre tot que en el turisme, la indústria agro-alimentària i els altres sectors de la nostra economia se vegen el menys afectats possible. I crec que s’està en condicions de poder aconseguir-ho. Perquè a la fi seria una política molt estúpida que per fer-li mal a l’altre te fases mal a tu.

Quin paper juga i hauria de jugar la Comunitat Valenciana a un món globalizat?

Nosaltres som una xicoteta regió del Mediterrani. Hem de saber també la nostra dimensió. Però som cinc milions d’habitants. El nostre àmbit natural és Espanya, i després Europa. Per a nosaltres és una qüestió de supervivència alçar la veu. Per a nosaltres el futur és intentar participar de tots els debats que es produisquen en Europa, i també tindre molta més presència en la presa de decisions que afecten a l’agricultura, molt especialment als cítrics, i a tots els sectors de la nostra economia, com la indústria manufacturera.

Què podem fer estos cinc milions de valencians i valencianes per lluitar contra el canvi climàtic?

El canvi climàtic exigix un canvi cultural. Estem avançant en el reciclatge, l’economia circular. Eixe és el futur, el d’anar més prompte que tard a emissions zero, a un procés de producció d’energies renovables cada vegada molt més intensiu. Sent alcalde vaig impulsar parcs eòlics i parcs fotovoltaics perquè creia que és una qüestió de futur. I en esta legislatura l’acceleració de tot el procés de creació d’infraestructures energètiques renovables serà una gran prioritat.

Es presentarà vosté a la reelecció com a secretari general del PSPV?

Ja vorem. No ho sé. En estos moments jo estic absolutament determinat a fer el treball que m’han encomanat les Corts Valencianes, els valencians i valencianes, fer-ho des de la màxima dignitat possible, pensant en l’interés general. A partir d’ahí quan es produïsca eixe congrés prendrem les decisions que es considerem oportunes. Però estem lluny d’eixe procés, i el que crec que és fonamental és enfortir l’autogovern valencià. Hi han moltes dificultats, i a més a més ara sí que hi ha una tensió recentralitzadora provocada també per partits que clarament -i això no havia passat en tota la Democràcia- diuen que estan en contra de les autonomies. I li estan carregant a les autonomies una mentida, una falàcia absoluta que és dir que el seu cost és de 90.000 milions d’euros. I no: eixe és el cost de tots els serveis públics que fan les autonomies. És a dir, la sanitat, l’educació i la protecció social. La Comunitat Valenciana amb l’autogovern ha avançat i està millor. Ara, clar que tenim que fer anàlisi de les polítiques que s’han fet en el passat i que es fan actualment, i que hem de millorar sempre. Però la solució no és la recentralització.

Institucionalment pareix que les relacions entre la Generalitat Valenciana i la Diputació d’Alacant han millorat. Li agrada més Carlos Mazón que César Sánchez?

Jo tinc respecte absolut per César Sánchez i també per l’actual president, Carlos Mazón, i per tots els presidents de la Diputació que hi ha hagut. Jo lo que crec és que les institucions estan per a cooperar, no per a confrontar.

Què pensa de la posada en marxa d’À Punt? Està satisfet?

Jo crec que era molt important que la Comunitat Valenciana tornara a tindre una radiotelevisió pública. Era i és important. El que és cert és que va ser una desfeta i va ser un error estratègic enorme per a la Comunitat Valenciana el tancament de Canal 9. I a partir d’eixe error reiniciar és molt més complicat en un món absolutament canviant com en estos moments és el dels mitjans de comunicació. L’atomització, el canvi de cultura, de consum televisiu fa que siga molt més complicat. En este temps des de la política hem fet allò que pertocava, posar les condicions per a que fóra possible la reapertura de la radiotelevisió pública valenciana. A partir d’ahí és un model absolutament desgovernamentalitzat, i ara estem en un procés d’avaluació i es prendran les mesures que es consideren oportunes per part d’aquells que tenen la responsabilitat, que l’han d’assumir. El que no es pot es sempre mirar cap a l’altre costat, la responsabilitat la tenen els responsables. I en este cas el govern no és el responsable.

Parlem d’una televisó pública amb un 1,9% d’audiència a novembre front al 16% que va obtindre TV3 i per baix de Divinity o Factoría de Ficción, que són tercers canals de la TDT. No pensa que algo s’ha fet malament?

Mire, açò de la televisió és com el futbol, tots tenim opinions. I jo no puc deixar en esta entrevista de ser presidente de la Generalitat, per tant les opinions de caire personal crec que no corresponen. Però sí que crec que n’hi ha que fer una avaluació. Tots ens tenim que avaluar, ens avaluem cada quatre anys, però ens tenim que avaluar permanentment. En tots els òrgans de gestió n’hi ha que fer una avaluació i efectivament hi ha que fer una reflexió per vore com es pot millorar eixa situació. El fet és el que hi ha, i jo li deia abans que és molt més difícil reconstruir que construir de nou. I en este cas la veritat és que hi han dificultats. I no assumir que hi han dificultats és no assumir la realitat. Ara bé, l’alternativa no és tancar , l’alternativa és millorar.

I què es pot fer per a millorar la connexió amb la societat valenciana?

Hi han molts especialistes, moltes persones que han de fer eixe anàlisi, sobre tot hi han unes persones que són les del Consell Rector que tenen que analitzar i vore quines són les insuficiències i vore també altres models i vore cap a on es pot anar per a aconseguir major presència i major estima per la societat valenciana. Tot i que hi ha una nova manera de consumir televisió amb les plataformes, s’ha atomitzat molt més l’oferta, i és veritat que eixim d’una situació en què se va desconnectar, i la desconnexió quan se produïxc és molt difícil reconnectar, jo això ho entenc que també és una de les causes. Però obviament no es pot estar satisfet i hi ha que intentar fer una reflexió profunda per a anar endavant.

El president diu no estar preocupat per la judicialització de les activitats empresarials dels seus germans: “A mi lo que em preocupa sobretot és eixa utilització partidista que es fa d’esta qüestió, que és absolutament menor i que en qualsevol cas no li afecta per a res al president de la Generalitat perquè jo ni he participat en cap decisió ni tinc res a vore en eixes empreses. Jo també crec que estem a vegades en un espai d’una crispació que fa mal a moltes persones d’una manera absolutament innecesària. Totes les persones podem i debem tindre la condició de persones honrades fins a que es demostre el contrari. I en eixe sentit em preocupen totes les persones que estan afectades, des del punt de vista personal, clar. Però a partir d’ahí, crec que si alguna certificació d’alguna qüestió no s’ha fet correctament, doncs igualtat de la llei, com qualsevol empresa”. Puig, periodista de profesió, afegix a l’anterior una reflexió general: “Ara són més importants que mai els periodistes, perquè hi ha tanta fake news i acumulació d’informació que si no tenim intermediaris honestos que, des de la seua ideologia, des de la seua manera d’entendre el món, expliquen la informació i fan que siga creïble, qui perd és la democràcia. I a mi em preocupa l’anàlisi global. L’anàlis personal crec sincerament que portarà el seu esdevindre i no crec que tinga major conseqüència”.