TEATRE
Esther Coronil: "En la vida real també fas un poc de drama, tragedia o comèdia, segons el dia"
La actriu edetana reestrena ‘Baal’, un clàsic de Bertolt Brecht, per a conmemorar el XXV aniversari de la EMT de Silla
REDACCIÓ - 13/01/2011
 Esther Coronil a la celebració del XXV aniversari de la EMT de Silla
Esther Coronil a la celebració del XXV aniversari de la EMT de Silla
 Cartell anunciador de 'Baal' de Brecht
Cartell anunciador de 'Baal' de Brecht
 Els actors de la EMT de Silla en un moment de l'obra
Els actors de la EMT de Silla en un moment de l'obra
 Esther i els seus companys representant 'Baal'
Esther i els seus companys representant 'Baal'

 

Si algú en la capital del Camp de Túria havia d'estar dotada per a la interpretació, eixa és Esther Coronil (Llíria, 1981). Alegre, divertida, juganera i un poc xarrona, aquesta llicenciada en filologia catalana va sentir l'embruixament del teatre, com segurament també el varen sentir les grans dames de l'escena, de cop i volta i per instint. Amb els 30 anys  acabts de complir, Esther viu dues vides paral·leles i complementàries: una de professora de secundària que brega cada dia amb un grup d'exaltats adolescents i una altra com actriu amb ganes de menjar-se el món. Esther reestrena , al costat de la resta dels seus companys de l'EMT de Silla, 'Baal' per a celebrar el XXV aniversari de la companyia que l'està veient créixer i desenvolupar-se artísticament

Pregunta:  Si reestreneu Baal és perquè us ha anat molt bé. Que hi podrà veure el públic?

Resposta: Podran veure un clàssic del teatre europeu del segle XX, la primera obra que escrigué Bertold Brecha en la seua joventut, plena d'un lirisme extraordinari. És una obra dura, potser no fàcil ni còmoda de veure, però per a mi obligatòria.

P:  Creus que el públic valencià està preparat per a admirar una obra de Brecht o som més de sainets?

R: Qui crega que el públic valencià és de sainet està molt equivocat, amb tots els respectes al sainet. L'escena teatral a València, encara que és molt complicada actualment, té un públic amant del teatre profundament format. Hem de pensar que Ramon Moreno, el director de l'EMT de Silla, formà part de la primera promoció d'actors del nou pla d'estudis de l'ESAD de València on la seua formació s'equiparava al nivell europeu, per tant tenim ja un gran bagatge.

P: Quins trets de l'Esther Coronil persona puges a l'escenari i quins deixes a casa?

R: Crec que la senyora Mjurk i jo compartim un gran caràcter, mal caràcter a voltes, però les dues tenim una personalitat molt marcada, som decidides, iròniques i fins i tot un poc cruels… és l'única dona que li planta cara a Baal,el protagonista,  això ja és tindre valor!! Dels que em deixe a casa, la feblesa i la por.

P:  L'EMT de Silla ha celebrat el seu XXV aniversari. Quin és el secret per a durar tants anys?

R: Bàsicament la constància, continuïtat i el recolçament institucional.

P: Que una EMT aposte tan fort pel repertori universal d'autors consagrats és inusual…

R: Inusual dins la política cultural de la nostra comunitat, però és d'ús comú a tota europa.

P: Que té l'EMT de Silla que no tinguen les altres companyies en les quals hages estat?

R: Un compromís enorme per part de la gent que en formem part. Els professors de l'escola són professionals  compromesos amb el teatre des de fa trenta anys, creuen moltíssim en el que fan, i això es transmet. I, tot i que ens exigeixen el mateix compromís a nosaltres, no cal exigir-lo, som nosaltres mateixos qui ho donem, i ens ho contagiem entre els mateixos alumnes; creguem molt en el grup.

P: L'EMT de Silla té 25 anys, tu tens 30. Quina de les dues és més madura?

R: L'EMT sense cap dubte!! Pensa que l'esforç  comú que costa que una escola municipal sobrevisca un any més és enorme, fa madurar i créixer el projecte. I tota la gent que ha passat per ella li dóna  una experiència enorme.

P: En la teua altra vida treballes de professora i en Baal el teu paper és la d'ama del cabaret. Donant classes et sents igual?

R: Hahahaha…home, he de reconéixer que a voltes m'ho passe d'allò més bé amb els alumnes!! Però la meua feina és molt seriosa, m'esforce molt a educar els alumnes com a mi m'agradaria que m'educaren. Els transmet l'amor a la poesia i al teatre, però si que és cert que, en certa manera, fer classe és actuar un poc. Quan entrem a classe també ens posem una carassa de professor i fas un poc de drama o comèdia, segons el dia també tragedia…

P: Has participat en diversos curtmetratges tenint, entre altres, el paper protagonista, la pregunta és òbvia però obligada, cinema o teatre?

R: Sense despreciar el cinema per a res, jo sóc de teatre. Crear un personatge, donar-li vida cada dia per a les persones que han fet un esforç per vindre a veure't és impagable. És un exercici d'integritat personal i d'agraïment absolut a l'espectador. I veure les cares al final de l'espectacle és increïble.

P: Eres molt jove però duus a l'esquena moltes obres realitzades, quin és el paper que no arriba però estàs desitjant fer?

R: Sempre he estat obsessionada amb el mite de Medea, és una dèria que tinc des de fa anys. Encara que amb cada personatge que me donen m'emocione, l'estime i el cuide.

P:  Eres una amant de la poesia, dedica-li algun vers a l'EMT de Silla pel seu aniversari

R: Això és ben difícil, haver d'escollir. Podria dedicar-li a l'EMT uns fragments d'un clàssic, Vicent Andrés Estellés:

"El teu nom florirà al centre de l'ara.

El teu nom serà pols i serà remei. Flama encesa.

El teu nom convoca i agrupa el jovent.

El teu nom és el nom més sofert i cruel."

Aquest fragment és un poc batallador, però és que l'escola també ho és. I per això també li diria: "Condemnats a la mateixa pena, tu i jo, arrossegant-te a tu o arrossegant-me tu a mi, sempre junts per la vida, sempre lligats l'un a l'altre, membre, cor de la vida, amb el qual enraone."

P:  I ara dedica't un a tu mateixa que et definisca bé.

R: Sempre m'he identificat molt amb els versos de Maria Mercé Marçal que deien allò de:

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."

Però ja que parlem del teatre, em definiria amb Miquel Martí i Pol:

"No et diré pas que hi ha darrere de cada paraula.

Ara ha plogut i el que resta de tarda

Serà més intim i més clar.

Fugim de qualsevol verbositat.

Diguem només el que és esencial:

Els mots de créixer i estimar i el nom

Més útil i senzill de cada cosa.

Delimita'm l'espai,però no esperis

Que renuncii a res d'allò que estimo."

Esther Coronil té ganes de pujar-se a l'escenari de nou i demostrar que, una vegada més, ella pot enfrontar-se a qualsevol personatge que la desafie. 'Baal' li ha recarregat les piles i per a Esther, l'obra de Bertolt Brecht, s'ha convertit en una història que difícilment voldrà oblidar