BIRRAS DE AQUÍ
À Punt
ALBERT LLUECA Y FRANCISCO ADÁN - 16/01/2020
Francisco Adán y Albert Llueca
Francisco Adán y Albert Llueca
Albert Llueca
Vertebrar l'espai comunicatiu valencià: necessitat de primer ordre. Si no tornarem al 29 de novembre de 2013. On Radiotelevisió Valenciana va anar a negre.
A l'Estat Espanyol existeix una Llei sobre General sobre la Comunicació Audiovisual o també coneguda com a Llei 7/2010 de 31 de març. Segons estableix en el preàmbul d'aquesta, "la Llei General de la Comunicació Audiovisual es presenta com a norma bàsica no només per al sector privat sinó també per al públic fixant, amb el més absolut respecte competencial que marca la nostra Constitució, els principis mínims que han d'inspirar la presència en el sector audiovisual d'organismes públics prestadors del servei públic de ràdio, televisió i serveis interactius. Principis inspirats en la normativa i recomanacions comunitàries sobre finançament públic compatible amb el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, control independent a través d'organismes reguladors i garantia i protecció de drets"
Estes paraules, teòriques, defineixen que ha de fer un ent públic i sobre tot marca que serien esdeveniments d'interès general per al a mateixa.
El principal objectiu d'un mitjà de comunicació públic  hauria de ser una informació neutre i que arribe a la majoria de les persones. Jo ací sempre fique l'exemple de l'ETB que és una televisió amb molta audiència i que combina els dos idiomes oficials per tal d'apropar a la ciutadania allò que volen vore i entendre. Per exemple a Euskadi no s'entendria que no hi haguera un programa de pilota basca, o a Catalunya un programa sobre gossos d'atura, o a Galícia un programa específic sobre el Xacobeo i el Camí de Santiago. S'entendria que la televisió valenciana, Àpunt, sols anara dirigida cap a un pol concret de població?
Qui veu la tele? La gent gran o de mitjana edat. Els demés la vem però en altres dispositius que no conten per als share d'audiència. Caldria adaptar els programes al públic objectiu concret. 
Definir les funcions de servei públic que correspon oferir als mitjans de comunicació de titularitat pública sempre ha estat un desideràtum, malgrat que tothom està d'acord que estes funcions constitueixen la justificació de la seua existència. A diferència, doncs, d'altres serveis prestats amb caràcter general, este, el que té a veure bàsicament amb difusió de continguts audiovisuals a grans audiències, sempre ha estat confús i, per tant, contestat amb més o menys intensitat; això sí, com a mínim amb la mateixa força amb què ha estat defensat.
Francisco Adán
À Punt vuelve a estar a punto de caramelo para la polémica y es que vuelve a abrirse la oportunidad de que profesionales alejados del programa ideológico de los partidos del Botànic que prometieron una televisión plural, independiente y ese tipo de mentiras que nos cuentan para justificar una televisión al servicio del poder, puedan presentarse a dirigirla.
Entre ellos vuelve a estar el director de este rotativo Pere Valenciano que, como es amigo mío, puedo decir de él que es valiente y capaz de dirigirlo y de presentar una programación que atraiga más público que el que ha atraído À Punt en la anterior etapa.
Sigo sin ver necesarias las televisiones públicas, mantengo mi postura aunque sea por aquello de ser coherente aunque entiendo las razones de información de cercanía y no comparta que sea única y exclusivamente en valenciano (aunque exista al libertad de expresarse en castellano como me pasó a mí).
Creo, además, que el mero hecho de que la televisión pública tenga una dotación presupuestaria amplia no se explica por el hecho de que "presta un servicio" ya que si este servicio no es utilizado por la ciudadanía, no puede ser entendido como útil y por lo tanto, no es necesario que esté.
Si la televisión pública respondiera a una misión divulgativa, cultural y total y absolutamente neutra e independiente desde el punto de vista partidista e ideológico y además, tuviera cierta audiencia, podría pasar a la abstención en mi negativa pero eso sólo se conseguiría si el perfil del nuevo director de dicha televisión fuera una persona independiente y un profesional contrastado y dichos requisitos son discutibles en la actual directora de À Punt que, a parte de unos nefastos índices de audiencia, tiene una sesgo ideológico tal que hasta su nombramiento fue truculento.
Por ello creo que una persona como Pere Valenciano podría ser un buen director de À Punt, a ver si esta vez el Govern, hace las cosas bien.