PERSONATGES... I D'ACÍ
Amèlia Comba i Comba
Lluís Mesa i Reig (Cronista Oficial d'Estivella)
Va ser cronista d’Algar de Palància i l’Ajuntament la va nomenar filla adoptiva - 27/09/2013
Amèlia Comba quan es va nomenar filla adoptiva d
Amèlia Comba quan es va nomenar filla adoptiva d"Algar. // Foto EPDA.

Entre els personatges de la comarca dedicats a la investi­gació històrica en destaquen malauradament els masculins. Hi ha poques dones que en temps passats s'hagen dedicat a traure a la llum la memòria històrica. Entre estes n'hi ha una que va tindre important projecció en la comarca i en el territori valencià. Es tracta de la qui va ser cronista d'Algar de Palància Amèlia Comba i Com­ba. Recentment en la trobada de cronistes del Camp de Mor­vedre se li va retre un home­natge. També el número de ju­liol del Bim "la Veu d'Algar" li va dedicar un destacat article.

 

La cronista va nàixer a la ciutat de València el 13 de juliol de 1907. Va morir l'any 1999. La seua vinculació fa­miliar amb la població d'Algar era antiga. El seu avantpassat Josep Gascó i Comba va ser al­calde de la localitat.

 

Des de ben prompte es va apassionar per l'estudi. Va acabar diferents titulacions. Obtingué el títol de professora mercantil i també el de pèrit taquígraf-mecanògraf. Estudià Magisteri i a més cursà Peda­gogia a la Universitat de Valèn­cia. Entre les seues ocupacions professionals cal destacar que va fer classes de llengua fran­cesa. Fou becària de l'Institut de Ciències de l'Educació, di­rectora de l'Escola Filial Anexa a l'Escola de Magisteri de Va­lència i professora de valencià de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Va­lència.

 

No sols va estar cronista d'Algar sinó a més membre de l'Associació de Cronistes del Regne de València i directiva de la dels Cronistes Oficials d'Espanya.

 

Comba va estar molt vincu­lada al món de les lletres valen­cianes i a les entitats culturals valencianistes. Va mantindre una relació especial amb "Lo Rat Penat" i en va ser mem­bre. L'entitat li va lliurar diver­sos premis: Englantina d'Or (1964), Regina dels Jocs Flo­rals (1971), premi extraordi­nari de l'Ajuntament de Valèn­cia (1981), Premi Jaume I en el centenari dels Jocs Florals (1983) i las Flor Natural (1986). Tots eixos guardons va fer que esta societat acabara nome­nant-la Honorable Escriptora.

 

La cronista es va preocupar especialment per traure a la llum la història d'Algar. La re­vista dels cronistes valencians "Cronicó" fou l'espai des d'on va fer les més destacades apor­tacions històriques dedicades al municipi.

 

Entre els articles que hi va publicar cal esmentar: La Igle­sia Parroquial de Algar, Hom­bres de Algar: El Profesor D. Jacinto Lacarra Molina, El Pri­mer Barón de Algar, Tradicio­nes de Algar: Les Calderes, Al­gar: fundación árabe y Baronía Mercedaria, Hombres de Algar: D. Enrique Gómez Gascó, A la Patrona de Algar, Nta. Sra. de la Merced, Crida del Reverendo Padre General de la Merced al Pueblo de Algar, Hombres de Algar: El Arquitecto D. Carlos Llorens, La Casa de Cultu­ra d Algar, Hombres de Algar: D. Juan Gascó Bojó, Algar de Santa María de Guadalupe, Hombres de Algar: D. Manuel Lostado Tortonda.

 

A més va publicar l'any 1982 "La Torre de guaita àrab del poble d'Algar ". En l'any 1990 va escriure "València i el Tri­bunal de les Aigües", on es fa referència a l'alqueria d'Algar.

 

Tots eixos mèrits, i el fet que estiguera present en qualse­vol acte relacionat amb Algar, va fer que l'Ajuntament la no­menara filla adoptiva. Amèlia Comba per tant va ser un re­ferent per a Algar i per a la co­marca.

 

En definitiva va aconseguir que es recuperara i potencia­ra una part de la història del Camp de Morvedre. Així que es mereix el títol de "Personatge... i d'ací".