Entre els personatges de la comarca dedicats a la investigació històrica en destaquen malauradament els masculins. Hi ha poques dones que en temps passats s'hagen dedicat a traure a la llum la memòria històrica. Entre estes n'hi ha una que va tindre important projecció en la comarca i en el territori valencià. Es tracta de la qui va ser cronista d'Algar de Palància Amèlia Comba i Comba. Recentment en la trobada de cronistes del Camp de Morvedre se li va retre un homenatge. També el número de juliol del Bim "la Veu d'Algar" li va dedicar un destacat article.
La cronista va nàixer a la ciutat de València el 13 de juliol de 1907. Va morir l'any 1999. La seua vinculació familiar amb la població d'Algar era antiga. El seu avantpassat Josep Gascó i Comba va ser alcalde de la localitat.
Des de ben prompte es va apassionar per l'estudi. Va acabar diferents titulacions. Obtingué el títol de professora mercantil i també el de pèrit taquígraf-mecanògraf. Estudià Magisteri i a més cursà Pedagogia a la Universitat de València. Entre les seues ocupacions professionals cal destacar que va fer classes de llengua francesa. Fou becària de l'Institut de Ciències de l'Educació, directora de l'Escola Filial Anexa a l'Escola de Magisteri de València i professora de valencià de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València.
No sols va estar cronista d'Algar sinó a més membre de l'Associació de Cronistes del Regne de València i directiva de la dels Cronistes Oficials d'Espanya.
Comba va estar molt vinculada al món de les lletres valencianes i a les entitats culturals valencianistes. Va mantindre una relació especial amb "Lo Rat Penat" i en va ser membre. L'entitat li va lliurar diversos premis: Englantina d'Or (1964), Regina dels Jocs Florals (1971), premi extraordinari de l'Ajuntament de València (1981), Premi Jaume I en el centenari dels Jocs Florals (1983) i las Flor Natural (1986). Tots eixos guardons va fer que esta societat acabara nomenant-la Honorable Escriptora.
La cronista es va preocupar especialment per traure a la llum la història d'Algar. La revista dels cronistes valencians "Cronicó" fou l'espai des d'on va fer les més destacades aportacions històriques dedicades al municipi.
Entre els articles que hi va publicar cal esmentar: La Iglesia Parroquial de Algar, Hombres de Algar: El Profesor D. Jacinto Lacarra Molina, El Primer Barón de Algar, Tradiciones de Algar: Les Calderes, Algar: fundación árabe y Baronía Mercedaria, Hombres de Algar: D. Enrique Gómez Gascó, A la Patrona de Algar, Nta. Sra. de la Merced, Crida del Reverendo Padre General de la Merced al Pueblo de Algar, Hombres de Algar: El Arquitecto D. Carlos Llorens, La Casa de Cultura d Algar, Hombres de Algar: D. Juan Gascó Bojó, Algar de Santa María de Guadalupe, Hombres de Algar: D. Manuel Lostado Tortonda.
A més va publicar l'any 1982 "La Torre de guaita àrab del poble d'Algar ". En l'any 1990 va escriure "València i el Tribunal de les Aigües", on es fa referència a l'alqueria d'Algar.
Tots eixos mèrits, i el fet que estiguera present en qualsevol acte relacionat amb Algar, va fer que l'Ajuntament la nomenara filla adoptiva. Amèlia Comba per tant va ser un referent per a Algar i per a la comarca.
En definitiva va aconseguir que es recuperara i potenciara una part de la història del Camp de Morvedre. Així que es mereix el títol de "Personatge... i d'ací".