300 anys de la benedicció de la primera pedra de l'actual Esglèsia de Sant Pere

Este passat 29 de juny s'ha celebrat el 300 aniversari de la benedicció de la primera pedra de l'actual Església de Sant Pere. Mossén Andrés de Sales Ferri ens ho conta (tot açò i més) en el seu llibre, presentat el dia de l'efemèride citada d'este 2021, el qual ha comptat amb el patrocini de la Regidoria de Cultura i Publicacions de l'Ajuntament de Sueca.

L'edifici pot considerar-se d'orige romànic, però al llarg del temps ha sofrit grans remodelacions i ampliacions. Fon el 1244 en temps de repoblació cristiana deÇuechaquan comencen les obres del temple dedicat a l'apòstol Sant Pere, encara que la primera notícia documentada que es té del mateix és de 1311. Molt possiblement este temple no fon el primer en antiguitat de Sueca, però sí en importància i devoció, ja que estava situat en la plaça principal del poble.

Existix documentació que acredita que l'església posseïa un retaule gòtic de finals del s. XIV, que no s'hi troba en l'actualitat, ja que en 1550 fon substituït per un renaixentiste, l'autoria del qual podria considerar-se del grup de Vicent Macip o del seu fill, Joan de Joanes. En el segle XVI es produirà l'ampliació del temple, pràcticament arribant a les dimensions actuals.

Arribats al segle XVIII, és el 29 de juny de 1721, com hem dit adés, quan té lloc la benedicció de la primera pedra de l'actual edificació. L'obra fon sufragada pràcticament en la seua totalitat per un veí del poble, al qual després se li anà tornant a poc a poc la inversió realitzada. Esta vegada, les obres canviaren la fisonomia del temple, ja que és probable que l'orientació del mateix fora modificada. El retaule també fon substituït per un de nou, obra d'Andrés Robles. Per a alguns autors (F. Garín) la torre-campanar que s'alça en el quart tram del costat de l'Evangeli és també d'esta època.

Però tampoc és esta intervenció la que ha arribat fins als nostres dies; a principis dels anys 20 del segle XX, hi hagué una modificació important del temple, aixina es pot comprovar en la crònica de "El Sueco" de 18 de maig de 1924:"¡Esto va de veras! Nos hemos dicho al enterarnos personalmente del actual estado de las obras citadas. Hay mucho hecho y otro tanto en preparación, que hemos curioseado, para enterar a nuestros queridos suscritores.

Terminadas las paredes y techos de la nueva Capilla de Comunión y dependencias y casi el círculo unión de los claustros hasta las antiguas sacristías, se está decorando el cascarón de dicha Capilla y colocando sus tejados y los de la sacristía y vestuario, al mismo tiempo que enluciendo sus parades.

Ha comenzado el derribo de la pared trasera del altar mayor. De éste se quitan los dos cuerpos posteriores, para con el base, cubrirlos con maderos, hasta que haya de ser colocado en su nuevo sitio.

La sacristía ha sido provisionalmente instalada en el altar de la Inmaculada, que se ha incomunicado de la nave central por un tabique, porque aquella ha de derribarse, para unir el clastro con el círculo unión de la ante-capilla. Terminado esto, se ocupará la nueva sacristía, continuando la unión del círculo con el claustro de la parte del vestuario.

Unos cierres de tabique, del altar del Smo. Cristo al de los santos Abdón y Senén en cuyo centro se ha colocado una mesa altar, aislan el presbiterio del resto de la iglesias. La sillería del coro, arrancada de aquel, está colocada en la nave central ante los altares citados.

El órgano, ha sido desmontado y probablemente se colocará sobre el cancel del átrio de la puerta de San Pedro.

Ultimamente, esta semana próxima quedará montada y quizá cubierta la cúpula de la Capilla de la Comunión. ¡Esto vá de varas! ¡Animarse!"

Les obres finalitzaren al voltant de 1929 i foren cobertes pràcticament en la seua totalitat mitjançant donacions rebudes i gestionades per una Junta d'obres, constituïda "ex professo" per a l'ocasió. En un dels seus informes es pot comprovar el seu grau d'organització i eficiència més que respectables:"El jueves pasado se reunió esta Junta y firmó la contrata de lo que faltaba para completar la segunda tercera parte del proyecto general de las obras, cuyo coste asciende a 70.000 pesetas.

Se acordó comenzase el cobro de las suscripcionales mensuales, hasta ahora detenido por querer recorrer antes la mayoría del pueblo, cuyo visiteo no continuará hasta pasadas las tareas de plantada. Se dió cuenta de un donativo. Consistente en una bonita capilla de marquetería con una imagen del Corazón de Jesús, que se acordó rifarla. Y últimamente se aprobó girar b l. m. de petición de donativos a los terratenientes de ésta, residentes fuera de Valencia, pues a los de la capital se les vá visitando personalmente.

Levantóse la sesión, recomendando se fomente el entusiasmo, para que las obras lleguen a terminarse completamente, pues nuestra empresa no tiene comparación con la que realizaron nuestros padres cuando levantaron la actual iglesias, ni con la de otras poblaciones más pequeñas y menos ricas que Sueca."

Desgraciadament, el retaule de la reforma dels anys 20 fon destruït completament el juliol de 1936, en ple període revolucionari, durant l'incendi que patí l'edifici, el qual passà a ser usat després del mateix, durant un xicotet lapse de temps, per a altres menesters diferents dels espirituals, entre ells, com a magatzem. L'actual retaule, es construí durant els primers anys de la postguerra. Este, ara sí, és el que ha arribat fins als nostres dies. El 1982 l'edifici és declarat Monument Històric-Artístic Nacional i el 1999 Bé d'Interés Cultural.