Autoestima, València

D'entre tots els tòpics , clixés i prejudicis que els propis valencians i valencianes tenim sobre València i la seua gent crec que n'hi ha un especialment cruel, perjudicial i limitador per al nostre potencial com a societat i este és, de manera molt clara, el meninfotisme. Eixa actitud conformista i passota sobre tot allò que ens afecta que potser en la història tinga mes d'una raó per ser confirmada des de la barra del bar però que en cap cas devem d'acceptar com natural, genètica o immutable. Dit d'altra manera no podem conformar-nos amb ser conformistes, ni podem caure en el meninfotisme d'acceptar-nos com meninfots. Una paradoxa que devem trencar des de la pròpia consciència col·lectiva i l'amor propi. És a dir, des de l'autoestima.

València mereix més, molt més. Mereix deixar de ser castigada històricament pels governs centrals que històricament han ignorat, desatès o postergat ad eternum algunes de les nostres reivindicacions més justes i necessàries, per exemple, en matèria d'infraestructures. València, i sobretot els valencians i valencianes, mereixem deixar de ser l'única comunitat autònoma que estant empobrida per baix de la mitjana del PIB aporta molt més del que rebem a la caixa central de Madrid. Un finançament injust amb tots els efectes que això té sobre el benestar de la ciutadania, la industria, els llocs de treball, la cultura, el medi ambient i en definitiva d'uns servicis públics que no es paguen amb cromos de La Liga.

València mereix el corredor mediterrani, soterrar definitivament les vies, acabar el Parc Central, ampliar la xarxa de Metro, una xarxa de Rodalia digna i vertebradora; ajudes als centres culturals o els fons necessàris per garantir la Llei de Dependència. València mereix i necessita respecte, justícia i dignitat.

Uns guanys que només arribaran si cadascun de nosaltres i col·lectivament derrotem el tòpic i comencem a ser justament ambiciosos com a societat. No serà fàcil i no es pot deixar (només) en mans de la política, les institucions o l'empresariat. És un treball col·lectiu, també de la societat civil, i de cadascun de nosaltres. És el repte de mirar-nos col·lectivament a l'espill i acceptar-nos, agradar-nos, somriure i traure pit, pel que som i sobretot pel que volem i podem arribar a ser. València mereix i necessita uns valencians i valencianes amb autoestima i sense complexos.

No som Madrid, no som Barcelona, ni falta que ens fa. Som València, estem ací, ens volem i al temps que reivindiquem el que ens pertoca anem a donar el millor de nosaltres mateixos per a progressar. Som València i tenim autoestima.