Chelo Poveda. -EPDALes vacances venen de la mà del desplaçament de milions d'espanyols i estrangers a la nostra terra. Milions de turistes arriben i passegen entre nosaltres com un ciutadà o una ciutadana més. Milions als quals tractem amb tot l'afecte i als qui oferim el millor que tenim: el nostre patrimoni mediambiental, cultural i la nostra forma de vida. Les platges de tota la nostra comunitat, els rius, com el Cabriol, on realitzar activitats aquàtiques, les muntanyes on reconnectar els nostres passos amb el ritme de la Terra... Els nostres museus, com l'IVAM; els teatres històrics com el de Sagunt; les nostres torres de Serrano i de Quart... La nostra paella, la nostra alegria, la nostra constant celebració de la vida en cada sospir en el qual tenim ocasió...
Tots aquests turistes participen de la nostra vida i és cert que són un motor econòmic per a l'activitat privada. També és cert que a través del consum que realitzen alguna cosa queda per a les arques públiques però el que és igual de cert és que els i les turistes igual que deixen diners utilitzen recursos públics. Quan es banyen a les nostres platges, nosaltres paguem el servei de rescat; quan es mouen d'un lloc a un altre la carretera, l'aeroport i les estacions de tren i autobús les hem pagades entre totes; quan tenen un accident, nosaltres hem posat l'hospital; quan tenen un problema, nosaltres posem la policia; quan el turisme plena els nostres carrers, fa soroll, embruta i es comporta de manera incívica, nosaltres patim els sorolls, la brutícia i nosaltres paguem el servei de neteja; i quan un megacreuer arriba al nostre port, els seus residus contaminen les nostres platges i el nostre aire i a més utilitzen les nostres infraestructures.
És a dir, contribueixen econòmicament de manera favorable als interessos privats però consumeixen els públics. Més enllà del seriós debat que necessita el nostre turisme sobre el seu model, vull parlar sobre dues mesures perquè els turistes aporten especialment en l'àmbit local, és a dir, que contribuïsquen a mantindre les ciutats que els acullen. La primera és la taxa turística, recentment aprovada en les Corts i la segona és la taxa de visitant.
La taxa turística, pese al rebuig de part del sector i com sempre de la dreta i la ultradreta, és una mesura àmpliament implantada en molts països i ciutats. La dreta diu que la taxa penalitza al turista, com si al turista li importarà molt un euro o dos més per nit d'hotel; a canvi li oferim tot el que alcem dia a dia durant totes les nostres vides, que no és poc. Doncs bé, la taxa començarà a funcionar en 2023, i encara que no ha sigut fàcil i ens haguera agradat que arribarà abans, ja ha arribat.
L'altra taxa, la taxa de visitant, és una nova idea que volem introduir en el debat sobre la nostra ciutat i està pensada i dirigida perquè un altre tipus de turista aporte un poquet a la ciutat que visita: el turista de creuer. Aquest turista, que no pernocta als nostres hotels, usa els nostres recursos i d'igual manera li oferim tot el que tenim. És just i necessari exigir-los corresponsabilitat perquè mínimament contribuïsquen a pal·liar els efectes del turisme de creuer, el qual és molt contaminant i amb un caire econòmicament depredador: ràpid, massiu i agressiu amb el mitjà i els barris en els quals desembarquen.
Aquestes dues mesures ens parlen d'un turisme de major qualitat, però la nostra proposta per a un turisme millor amb els turistes i amb la ciutat no acaba ací. Cal regular pisos turístics; cal procurar que no s'alcen macro hotels per a turisme barat com en Saïdia i cal procurar un turisme que aporte i cuide i que al mateix temps oferisca intercanvi cultural i la nostra pròpia riquesa. Perquè volem continuar sent eixa ciutat oberta al món de bat a bat, per això mateix necessitem aquestes mesures per a continuar sent-ho. Només així el turisme, la ciutat i la vida en ella seran compatible. Per un turisme responsable, sí que es pot.
