Teresa García. Eixe crit era típic als principis del 90, a les manifestacions del 9 d'octubre o del 25 d'abril, quan ja el PSOE, al govern encara, començava a arraconar el valencià en la televisió pública. Des de l'anunci del president Fabra del tancament de RTVV s'ha capgirat la programació de Canal 9 i s'ha demostrat que una televisió valenciana en la nostra llengua, no només és factible si no que és un exemple de normalitat. Malauradament la normalitat que aquestos dies mostra Canal 9 és un fet extraordinari.
Amb la pluralitat ha passat més del mateix, Escola Valenciana no havia estat convidada a la televisió autonòmica en 24 anys. Obrint pas, el grup en valència més important després d'Al Tall tampoc, i hem assistit al primer debat polític fora d'una campanya electoral amb totes les forces polítiques.
En un parell de dies, els professionals del periodisme i l'audiovisual d'aquest País han demostrat que una radio i una televisió plural i en valencià, no sols és possible, si no que és allò normal que deuríem viure sense complexos. La normalitat són programes com el Babalà, els dibuixos, l'Alqueria Blanca, Trau la Llengua, Autoïndefinits, i tindre uns informatius plurals. L'anormalitat, és la censura i el balafiament que el PP ha introduït en la gestió de l'ens autonòmic al llarg dels 18 anys on han endollat i fet negocis foscos amb la televisió i la radio de tots, com si fos seua. Com han fet en la resta de la Generalitat Valenciana on han estat saquejant de manera desmesurada fins portar a la fallida a l'Administració autonòmica, a base de deute i austericidi. I encara ens prenen per idiotes i ens diuen que cal triar entre educació o televisió. Doncs està clar que d'educació en tenen ben poqueta, per què la difusió del valencià, de la nostra cultura i tradicions, i la informació de proximitat forma part de l'educació ciutadana i del sentir com a poble.
La televisió autonòmica que estem veient aquestos dies és la que volem els valencians, i sembla mentida que aquells qui hem sigut marginats, censurats, estem ara defensant la seua viabilitat i continuïtat. Avuí el comité d'empresa, junt amb un Consell d'administració capat és la direcció de l'empresa. Se n'han fet càrrec els treballadors, alguns inclús acomiadats i d'altres que hi col·laboren. I estem veient la millor televisió valenciana des dels seus inicis. Els professionals de la televisió han hagut de perdre el seu treball per llevar-se la mordaça.
Benviguda siga la professionalitat i la qualitat amb la que estan desenvolupant el seu treball aquestos dies. No poden rendir-se, ni callar-se, ens ho deuen a tota la societat valenciana pels seus anys de silenci i manipulació.
Com deia Estellés "Perquè arribarà un dia en que ja no podrem més i llavors ho podrem tot" i ara no ens podeu fallar i heu de seguir fins al final, o qui sap, si açò no és el principi del trellat. Esteu assumint la veu d'un poble, no ho oblideu.
