Una coneguda cançó deia "tropecé de nuevo con la misma piedra", i això és el que ha tornat ha passar a l'Ajuntament de Canet. De nou un regidor del PSOE li atorga el poder al PP.
Per activa amb el cas del trà nsfuga Mingarro, o per passiva, amb el "Pilatos" Peris, que amb un llavatori de mans ha impedit l'opció de progrés que necessitava el poble per desterrar la fosca etapa de la dreta que afavoreix els seus sense rubors i no mira per la realitat social de les persones.
És difÃcil explicar als votants socialistes com el govern popular es torna a sustentar amb els seus vots. Si el PP no ha aconseguit el recolzament de dos regidor i altra força, en canvi, sà el vot de quatre, és per fer-s'ho mirar. Per alguna cosa serà . El poble comença a vore amb claredat com és la polÃtica d'uns i d'altres, i ara, també coneix com d'agraits poden ser els estómacs d'alguns socialistes canters.
Amb el context de pacte valencià de lluita per una nova forma de fer polÃtica, és més complicat entendre el que ha passat a la sessió d'investidura del nostre consistori. Hem parlat de cançons, i ara vénen els romanços. A vore com expliquem açò. Si el PP torna a governar d'esquenes a la voluntat dels veïns, situacions com el crematori, facilitats de negoci amb l'educació posant en perill la implantació d'un institut públic de secundà ria, per no parlar de la bossa de treball més polèmica que es recorda o de la falta de tacte a l'hora de dur temes de calat per a Canet, podrien repetirse.
L'opció alternativa que s'ha avortat per la covardia d'alguns membres del partit socialista apostava per un compromÃs clar i valent, per les polÃtiques que rescaten les persones i les recolzen en les situacions més desfavorables, per baixar l'IBI i les taxes, per la transparència en la gestió i la contractació municipal i per delegar les atribucions (les delegables) de l'alcalde al ple, retornant el poder de decisió al ple sense amagar-se en la comissió de govern com anteriorment.
Ara el futur dirà , però la flama del treball valent, coherent i honest està encesa des de l'oposició, pensant en Canet.
Acabant amb altra cançó (fragment d'un poema d'Estellés) "no et limites a contemplar les hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit i combatiu".
