Com un ciutadà més

Ja fa més de deu anys que vaig entrar com a diputat a les Corts Valencianes. Un honor que en els pròxims dies deixaré d'ostentar per tornar a la meua professió d'enginyer al sector de l'automòbil.

Tal com reflexionava el dia que vaig anunciar la meua decisió personal, pense que el nostre pas en la política institucional és un servei que prestem de forma temporal per intentar millorar la realitat que ens envolta. I perquè això siga possible, hem de saber d'on venim, però també hem de tindre on tornar. Personalment, tinc clar d'on vinc: sóc un treballador que, de forma temporal, m'he dedicat a la política institucional. Els primers anys, de fet, vaig compatibilitzar les dues tasques. Des que vaig assumir la sindicatura del meu grup parlamentari, ja m'hi he dedicat de manera exclusiva a les responsabilitats institucionals a través d'una excedència.

I ara, deu anys després de començar este camí, he decidit posar-li fi i encetar un altre. Una nova etapa en la meua vida on deixaré la primera línia institucional i em dedicaré a la meua professió, com un ciutadà més. Són moltes les emocions que estic vivint estes setmanes. Però la que predomina és l'agraïment infinit a totes les persones que m'han fet arribar la seua estima tant personalment com a les xarxes socials. En un moment en què el soroll s'imposa al diàleg, i en què les mentides s'imposen a la veritat, és d'agrair l'allau de comentaris bonics que m'he trobat i que em fan anar-me'n amb un gran somriure.

Tanmateix, la satisfacció més gran, sense dubte, és haver tingut l'oportunitat de representar als valencians i valencianes. Posar el meu granet d'arena per millorar la vida dels nostres ciutadans. Participar de l'oposició més combativa al govern del PP, i també haver format part de la nova majoria parlamentària del Botànic, posant en marxa tantes lleis positives per al nostre dia a dia.

Però sobre totes les coses, me'n vaig amb la certesa que deixe la primera línia institucional, però no abandonaré mai la meua implicació per a continuar millorant la realitat que ens envolta. Com un ciutadà més.