El senador de Compromís, Carles Mulet."El Govern exerceix les seves funcions constitucionals amb ple respecte a la Constitució i a les lleis". És la resposta que ha rebut la pregunta formulada pel senador Carles Mulet davant la sol·licitud d'informació sobre si es van a adoptar mesures o promoure algun debat en el si de la necessària reforma de la Constitució sobre els títols nobiliaris atorgats durant la dictadura i després ella, com el cas del Ducat de Franco, que ostenten els descendents d'aquest genocida.
El senador valencià ha recordat que el 4 de juny de 1948, Francisco Franco es va atribuir en un decret la facultat de concedir, rehabilitar i transmetre títols nobiliaris. A la seua mort, 27 anys després, el dictador havia fet ús d'aquesta prerrogativa ni més ni menys que en 39 ocasions, segons dades de la Diputació i Consell Permanent de la Grandesa.
Per a Mulet "aquests títols discriminen i van contra la Constitució que diu que no pot existir discriminació per raó de naixement o circumstància personal o social", tot i que posteriorment "s'atorga a un monarca, no elegit democràticament, el privilegi d'expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions d'acord amb les lleis. En base a aquest privilegi, es concedeixen títols nobiliaris hereditaris que òbviament discriminen".
Un total de 39 títols que van servir al general per recompensar als militars que el van ajudar a guanyar la guerra, a destacats falangistes i empresaris addictes al règim, a més de a uns pocs científics i un cardenal italià. Aquests 39 títols encara hui ocupen un lloc en la llista de 'grandeses i títols del regne' que hi ha al registre del Ministeri de Justícia, segons reconeixen fonts d'aquest departament. Un sense sentit que es va iniciar el 18 de juliol de a 1948.
Franco va atorgar aquest dia tres ducats a títol pòstum i un comtat per commemorar'la Croada que Espanya va sostenir durant tres anys en defensa de Déu i de la Pàtria'. Els elegits van ser dos polítics i dos generals els noms 'resplendeixen amb claredat diamantina': el fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, el polític José Calvo Sotelo, i els generals Emilio Mola i José Moscardó.
A partir d'aquest moment, Franco concediria pràcticament un títol per any fins a 1974.
La noblesa d'origen monàrquic, que completa els 2.790 títols actualment reconeguts a Espanya, ha considerat sempre de segona categoria aquests títols, per no haver-los atorgat un rei.
Entre els agraciats pel dictador amb títols, hi va haver 16 militars. Els generals Mola, Yagüe, Queipo de Llano, Moscardó, Saliquet, García Pallasar, Martín Moreno, García Escámez, Vigón, Varela, Dávila i Kindelán, al costat dels almiralls Juan Cervera i Francisco Moreno, i el tinent coronel García Morato, a més de Carrero Blanco, van veure recompensada amb un ducat, un comtat o un marquesat la sevua proximitat al que va acabar autodenominant-se Generalíssim.
El següent grup de agraciats ho van representar els polítics afins. Als ja esmentats Primo de Rivera i Calvo Sotelo, batejat com a 'protomàrtir de la Croada', en els següents anys es van sumar Onésimo Redondo i el que va ser president de les Corts franquistes, Esteban Bilbao Eguía.
En aquesta llista, també estava Pilar Primo de Rivera, a qui el 1960 Franco va nomenar comtessa del Castell de la Mota. El decret va justificar el seu nomenament en el paper que havia jugat a la Secció Femenina:'Ha estat i és l'ànima d'aquesta obra a la qual, amb renúncia i goig, ha dedicat la seua vida, servint de manera constant i exemplar a la idea, amorosament rebuda, d'estimular les tradicionals virtuts de la dona espanyola i completar la seva formació'.
Els empresaris també van estar representats a la cort del dictador. Julio Arteche, Joaquín Benjumea, Alfonso Churruca i Patricio Echeverría van rebre honors pel seu suport a la revolta.
El cas més cridaner és el de l'industrial Pedro Barrié de la Maza, a qui el 1955 Franco va nomenar duc de Fenosa (Forces Elèctriques del Nord-oest, SA). El dictador va recalcar que l'empresari havia destacat'per la seua intel·ligent laboriositat, la seua constant iniciativa creadora de riquesa, desenvolupada principalment a la regió gallega i per la seua generositat, impregnada de sentit cristià'.
