Crisis diferents, però amb un únic culpable

Quant tinguem la suficient tranquil·litat per pegar una mirada enrere espere que ens donem compte dels anys tan complicats que estem vivint i del paper de cadascú en els importants esdeveniments que estan produint-se.  Crec que era inimaginable, per a qualsevol de nosaltres, fa tan a penes uns pocs anys, els canvis que anàvem a patir, i dic patir amb el sentit d'angoixa que la paraula comporta. Pareix que estiguem condemnats a viure en una continua crisis.

La gravíssima crisis econòmica que patirem fa pocs anys, deguda a la volatilitat de les estructures econòmiques, i que va enfonsar l'economia i la vida de les persones menys afavorides, va néixer de l'especulació i dels guanys fàcils, defensats pels seguidors de les ideologies ultra-liberals i que encara hui alguns segueixen defensant.

La crisis climàtica, que va deteriorant el planeta de manera constant, i que els interessos econòmics, d'empreses i països, impedeixen la seu solució per poder tenir un mon amb futur. 

La crisis sanitària, deguda a la COVID '19 que encara estem patint i que no ens vol deixar de manera definitiva. A banda de crisis sanitària (que ho es), es la mostra de que no podem deixar sense recursos els serveis bàsics, i que la sanitat, l'educació, la dependència, etc han de garantir-se i han de disposar dels recursos adequats perquè els moments roïns sempre estan ahí.

La crisis de la immigració, del Sud cap al Nord. L'arribada de persones que busquen una eixida per a les seues vides. Es inacceptable que com a Societat tanquem els ulls davant aquesta problemàtica i que les ideologies neofeixistes estiguen tornant a tindre seguiment cada vegada més i que defensen tancar-los les portes.

I per últim, la crisis humanitària, la dels refugiats de la guerra en Ucraïna. Està produint-se un èxode massiu de persones que fugen de la barbàrie, una barbàrie que creiem que s'havia acabat amb la guerra de Bòsnia, ara fa 30 anys, però que ja l'havíem tingut amb la guerra a Síria.

Aquestes crisis, encara que de signe molt diferent, no son més que manifestacions de la irracionalitat d'un mon on, cada vegada més, els poderosos s'aprofiten de més dèbils.  La solució no pot ser altra que l'aprofundiment  en la justícia social. La visió crítica ha de servir-nos per impedir que prenguen la paraula, i el poder, aquells que diuen que han vingut per salvar-nos però que sols saben usar el poder per la mentira i pel seu propi benefici.