De Nou À Punt: la necessitat de recuperar el nom de Canal 9 per a la ràdio televisió valenciana

Quan es va tancar Canal 9 l'any 2013, no sols es va apagar un canal de televisió: es va trencar un fil identitari que unia generacions de valencians i valencianes. Aquella cadena, amb totes les seues ombres i llums, era un símbol col·lectiu, una finestra pròpia per a la cultura, la llengua i la societat valenciana. El naixement d'À Punt, anys després, va voler ser la resposta a aquella pèrdua, però la realitat és que la nova televisió pública encara arrossega un problema fonamental: la falta d'identificació popular, a més de que l'inici amb Empar Marco & cia va ser un desastre, plasmat al llibre 'À Punt, crónica de un fracaso anunciado' (NPQ Editores).

Precisament este llibre posa damunt la taula una evidència incòmoda: el projecte no ha sabut connectar amb l'audiència ni despertar el sentiment de pertinença que sí tenia Canal 9, fins i tot en els seus pitjors moments. Les raons són diverses -una gestió discutida, una programació amb poc impacte i la manca d'un relat clar sobre la seua funció social-, però hi ha un element simbòlic que no podem obviar: el nom.

"À Punt" pot sonar modern, neutre i benintencionat, però no desperta la mateixa emoció que "Canal 9". Perquè va nàixer un 9 d'Octubre i el número servia per a grabar el canal al 9 del comandament. Este últim formava part de la vida quotidiana: la gent s'hi referia com a punt de trobada informativa, com a companyia en les vesprades -sobre tot am el gran Joan Monleon- o com a veu pròxima en la llengua pròpia. Recuperar eixa marca no significaria tornar al passat, sinó resignificar-lo, aprendre dels errors i, sobretot, reconnectar amb la ciutadania.

El possible renaixement amb un nom com "De Nou" podria ser una via intel·ligent: manté la memòria de Canal 9 i, alhora, projecta un futur renovat. "De Nou" evoca renaixement, segona oportunitat i voluntat de fer les coses millor. És un símbol capaç d'unir tradició i modernitat, que transmet que la televisió pública valenciana no és una aventura provisional, sinó un projecte amb arrels i futur.

Els mitjans públics no són només canals de televisió o ràdio: són eines de cohesió social i de construcció cultural. Si À Punt vol evitar que la seua història quede reduïda a la d'un experiment fallit -'sin tetas no hay paraíso' i sense audiència no hi ha futur- necessita recuperar eixe component emocional que la ciutadania reconeix. Tornar a un nom amb força com Canal 9, o reinventar-lo amb una fórmula com De Nou, és un pas imprescindible per a tornar a guanyar cor i confiança.

En definitiva, més enllà de les xifres d'audiència, el que està en joc és la capacitat de tindre uns mitjans que siguen veritablement nostres, arrelats i estimats. I això comença, inevitablement, pel nom. A… deu.