DE QUAN EL PERELLÓ ARRIBAVA FINS A LA DEVESA DEL SALER

Per tots és sabut que El Perelló és un poble constituït des de 1999 en Entitat Local Menor pertanyent al municipi de Sueca. Al nord fita amb la Gola del Perelló, de la qual el marge dret li pertany, sent el canal o Gola del Perelló la frontera municipal entre Sueca i la Ciutat de Valéncia; pel sud fita amb la platja del Pouet, administrada directament per l'Ajuntament de Sueca. La història del Perelló és la d'un xicotet assentament de peixcadors de mitat del segle XIX, els quals s'assentaren en barraques per a començar a dedicar-se de manera continuada a la peixca i al cultiu de l'arròs. La primera aparició del Perelló en arxius municipals de Sueca, com a població "digna de menció" data de 1845, encara que l'existència de grups de barraques en l'emplaçament, és anterior.

Menys conegut és que els terrenys dels hui Perelló i Perellonet, en aquells anys de mitat i finals del XIX i principis del XX no estaven ben delimitats respecte a la seua pertinença als térmens municipals de Valéncia i de Sueca. És en l'any 1903, quan es construïx la hui coneguda com a Gola del Perellonet, que es delimita de manera informal fins a on arribava la Devesa del Saler i a on començaven els terrenys de la Gola del Perelló. En aquells anys, els assentaments del Perellonet, no deixaven de ser unes barraques alçades al marge esquerre de la Gola del Perelló, entre les terres que hi havien entre la mar i l'Albufera. Per tant, els moderns Perelló i Perellonet tenen un orige comú: les barraques alçades als marges del Canal o Gola del Perelló.

El fet que els límits de les barraques alçades en la Gola del Perelló no estigueren delimitats, ocasionà que a partir de 1911, quan l'Ajuntament de Valéncia començà els tràmits amb l'Estat per a la cessió de l'Albufera i la Devesa del Saler (cessió que alguns han vist com una venda encoberta), entrara també en joc el poblat del Perelló i les hui pedanies de Valéncia del Palmar, El Saler i Pinedo.

Com que els límits de l'Albufera tampoc estaven ben delimitats, l'Ajuntament de Valéncia va vore en esta ocasió l'oportunitat d'estendre els seus límits municipals, més enllà del terreny lacustre. Félix Francisco Burguera Serrano (Sueca, 1872-1960) el Padre Amado, presentà en 1923 davant l'Ajuntament de Sueca una sèrie d'al·legacions, titulades "Derechos legítimos de Sueca a las tierras limítrofes a la Albufera, lindantes con su término municipal, detentadas por Valencia; y consecuencias lógicas que de tales derechos derivan". La proposta enviada per l'ajuntament suecà al Directori Militar no va ser presa en consideració.

La història encara resulta més rocambolesca, ja que l'alcalde de la ciutat de Valéncia que aconseguí en 1923 la cessió efectiva de l'Albufera per al cap i casal resultà ser un fill de Sueca, l'advocat i polític Juan Artal Ortells (Sueca, 1888- Valéncia 1976). El sentiment de dolor que provocà entre la població suecana este fet, l'expressa amb claredat el religiós suecà: "Y entonces, tendríamos que ver con pasmo y dolor cómo un hijo de Sueca, haciéndose intérprete de los deseos de Valencia, olvidaba los derechos de su patria chica".

Burguera recorda abans de les conclusions que la ciutat de Valéncia li furta a Sueca 7.000 fanecades de terra entre les quals s'inclou el poblat del Palmar. Reclamava per privilegis i drets històrics, remuntant-se al Senyoriu de Sueca que va pertànyer a l'Orde de Montesa, que el terme municipal de Sueca no arribava sols fins El Perelló "según se le reconoce hoy, sino hasta el Perellonet-Dehesa, Sequiota, por medio, inclusive con sus aguas; y subiendo en línea recta, hasta la posesión de Torre en Torre, también inclusive, encerrando al Palmar, así mismo con sus aguas".

És per tant, a partir de 1923 quan les històries del Perelló i del Perellonet comencen a separar-se. En eixos anys començà a construir-se la carretera Natzaret-Oliva, això feu que començaren a incrementar-se els assentaments més enllà de la Gola del Perelló. En l'any 1930 hi havien censades 12 famílies. A finals dels anys 40, després de la Guerra Civil, una visita del Marqués de Vallterra al Perellonet, feu que este decidira iniciar gestions per a edificar una xicoteta parcel·la entre la platja i la carretera, que s'inaugurà en 1953 i que constituïx el vertader nucli original de l'actual pedania, més enllà dels inicials assentaments de barraques coetanis als construïts al marge dret de la Gola.

A principis dels 60 comencen a construir-se els primers edificis turístics als dos marges de la Gola del Perelló. És en esta dècada quan els dos poblats passen a convertir-se en residències d'estiueig, tal com són coneguts en l'actualitat. Encara que és en la primera mitat de 1970 quan, amb la qualificació de "zona turística a potenciar" que li donava el PGOU de la ciutat de Valéncia al ja Perellonet, començà a urbanitzar-se de manera massiva, pel que el poblat original quedà unit sense solució de continuïtat amb una extensa zona de blocs d'apartaments i xalets que arriben hui en dia fins a la Gola del Perellonet, la que fon des de 1903 l'autèntica frontera septentrional del Perelló, fitant amb la platja de la Punta i la Devesa del Saler.