El passat 2020, en plena pandèmia, la classe polÃtica suecana demanà al govern valencià que s'estudiara la proposta d'un segon hospital per a l'Àrea de Salut de la Ribera. Des de la Conselleria de Sanitat es respongué que no estava previst, ni en el curt ni en el mitjà termini, la creació de cap hospital addicional per a la dita à rea. Això sÃ, aparegué el compromÃs públic de reforma i ampliació de l'actual Centre de Salut Integrat de Sueca, per a dotar-lo de major i millors servicis.
Per què eixe anhel de dispondre d'hospital en la capital de la Ribera Baixa? Molt possiblement és perquè en Sueca s'ha comptat amb ell prà cticament des de la seua incorporació al Regne de Valéncia. En paraules de l'historiador suecà Juan Bautista Granell, "El origen del Hospital de Caridad de Sueca, data de muy antiguo; en el año 1352 ya existÃa como antes indicamos, el Hospital de San Pedro en la plaza que ahora se denomina calle de Santo Domingo y casa llamadadels Patrons, hoy propiedad de D Vicente Fós, permaneciendo hasta el año 1500 próximamente, pues en el año 1506 ya consta en el Libro Padrón de riqueza la inscripción deEspital nouen la calle de la Virgen; denominando plaza delEspital vellá la en que estaba el titulado de San Pedro; á cuyo local, segun una piadosa versión, llegaron dos peregrinos y en él fabricaron la escultura del SSmo Cristo llamado del Hospital que actualmente existe en la capilla de la calle de San Cristóbal. De aquà pasó dicho establecimiento en Febrero de 1846 al lugar que en el dÃa existe".
Podem comprovar com Sueca disposava d'hospital, l'Espital vell, com a mÃnim des del segle XIV. El lloc a on este es trobava, es pot situar amb facilitat en el carrer de Sant Domènec: només cal alçar la mirada en la frontera de la finca que fa revolta abans d'arribar a la Placeta Fonda. Per contra, l'Espital nou,situat en el carrer de Sant Cristòfol, hui encara està ben present en l'imaginari popular suecà al trobar-se allÃ, efectivament, el SantÃssim Crist de l'Hospital. En 1846, fruit de la desamortització, l'hospital passà al claustre de l'antic convent de Franciscans, en la plaça a la qual li dona nom.
La mentalitat de la societat suecana, reflectida en l'actitud de la seua classe polÃtica local, sempre fon de dotar la població amb els recursos adequats als està ndards de la sanitat de l'època. Bona mostra d'això, són els documents i instà ncies dels anys 1859 i 1861 presentats al Governador Civil de la provÃncia, de reforma i ampliació de l'hospital, i l'aprovació d'estes el mateix 1861. O vint anys més tard, el 1881, d'altra reforma i ampliació de l'hospital per a la "creación de un salón de cirugÃa y otras enfermades contagiosas", en la primera planta de l'antic convent. També apareix un altre projecte de reforma novament en 1910, el qual no sabem si s'arribà a realitzar.
Per la documentació, o millor dit, per la falta de documentació, que hi ha sobre el desenrotllament d'activitat en l'Hospital després de la Guerra Civil, és de supondre que les tasques assistencials a partir dels anys 40 i 50 del segle XX, passen a ser més marginals, en comparació a les d'altres hospitals coetanis. En 1943 apareixen documents de parts realitzats i en 1950 hi ha un ofici presentat a l'alcalde de Sueca, sol·licitant una subvenció de 20.000 pessetes per a la fabricació "de un pulmón de acero para los recién nacidos". Fins a principis dels anys 80 del segle passat, a l'Hospital es van assistir parts i algunes intervencions de cirurgia. Ombres del passat que tingué.
És en 1986, amb l'aparició d'un projecte per a un "Centro Sanitario Comarcal en Sueca", a on torna a reaparéixer la idea de dotar a la capital de la Ribera Baixa del Xúquer dels recursos sanitaris dels que en el passat havia disfrutat. En estos moments, eixe projecte de fa 35 anys, hereu de la tradició sanità ria suecana, està present en el Centre de Salut Integrat de Sueca, i en la seua futura reforma i ampliació promesa pel govern valencià .