DEL NAIXIMENT DEL SISTEMA DE PREVISIÓ I DE L'ESTALVI VALENCIÀ I SUECÀ

És a partir del trienni lliberal (1820-1823) a on apareix amb força la idea de crear caixes d'estalvis a partir dels existents monts de pietat. La seua finalitat era lluitar contra la usura que sofrien els xicotets llauradors en els moments de males collites. És definitivament en la Reial Orde de 3 d'abril de 1835, quan el ministre d'Interior Diego Medrano y Treviña firma la mateixa, per orde de la Reina regent Maria Cristina de Borbó, per la que "se insta a los gobernadores civiles a que impulsen en sus respectivas provincias la creación de cajas de ahorros, implicando en esta tarea a las personas 'pudientes' y con 'espíritu filantrópico' o disponiendo de los medios públicos que fueran necesarios al efecto".

La primera caixa d'estalvis reconeguda en l'estat fon la "Caja de Ahorros de Madrid" el 1838. En els anys immediats, hi hagué una autèntica explosió de noves caixes d'estalvis per tota la geografia espanyola, sent la primera en territori valencià (i la segona en l'estat) la Caixa d'Estalvis de Sagunt, creada el 1841 (i integrada dins de la ja llavors Bancaixa el 1992).

La primera "Caja de Ahorros y Banco de Socorros" de Valéncia, aparegué el 17 de juliol de 1842. El 1867, amb els depòsits de l'entitat en mínims, no tingué més remei que desaparéixer. És el 1878 quan, des de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia, es creà la "Caja de Ahorros y Monte de Piedad" de Valéncia. En paraules de Juan Navarro Reverter (soci d'esta societat i encarregat de la comissió gestora de la creació de la caixa), amb la finalitat de "redimir al necesitado de la implacable usura; librar de una amargura más al corazón amargado por desdichas; llevar el consuelo y los recursos al menesteroso y al desconsolado; hacer productivo el ahorro; crear las costumbres sanas de una prudente economía, y con ellas el estímulo del trabajo y del progreso, y con el ahorro sumado al ahorro llegar a constituir modestas fortunas, a la manera como la gota sumada a la gota llega a formar el arroyo, tales son los fines capitales que [...] se proponen."

En el seu primer any d'activitat, prestava atenció al públic únicament els diumenges, en el carrer de Sant Cristòfol, a on foren obertes 449 llibretes. L'any següent es posà en marxa l'establiment de la "Caja de Ahorros Escolar". Fins al 1882 l'entitat patí pèrdues en tots els seus exercicis. El 1885 s'establí la primera sucursal de l'entitat en Alzira, l'existència de la qual fon efímera, ja que només funcionà fins a finals d'eixe mateix any, a causa de l'epidèmia de còlera. Quatre anys més tard, el 1889, s'inaugurà la primera sucursal en la Ciutat de Valéncia, en el número u de l'ara desaparegut carrer de la Saboneria Nova. La insuficiència de locals provocà que en 1895 s'adquirira el Palau del Comte de Castrilla de Orgaz, sent demolit el 1928 per a construir l'actual Edifici de Glorieta.

Si la fundació de la Caixa d'Estalvis de Valéncia tingué lloc el 1878 gràcies al patronatge de la burgesia valentina des de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia; en el cas de Sueca la creació d'una "Caja de Ahorros y Socorros Mutuos" es feu tot just un any més tard, el 15 de juliol de 1879, des de l'entitat que a partir de la seua creació tingué major dinamisme dins la societat suecana de l'època, ideada per xicotets burgesos i propietaris junt amb alguns obrers alfabetitzats: l'Ateneu Suecà del Socors.

L'Ateneu, com era i és conegut popularment en Sueca, es fundà el 25 de giner de 1869, sent el primer president Federico Colechà Llobera. La finalitat de la societat apareix immediatament explicitada en el primer article del seu reglament: "El Ateneo tendrá por único objeto la instalación de un centro en donde las clases obreras puedan acostumbrarse a las distracciones propias de una sociedad culta, desviándolas de aquellos usos que, lejos de atemperar sus modales a los adelantos de la época, levantan una barrera vergonzosa entre ellas y las demás de la sociedad." També s'ha de destacar l'aspecte humanitari: "[...] con objeto de mejorar en cuanto esté al alcance de esta sociedad, la suerte de sus individuos, que física o moralmente se imposibiliten para el ejercicio de sus profesiones, se establece una asociación filantrópica de Socorros Mútuos para la sociedad de este Ateneo."

Fruit de l'evolució i èxit de l'entitat amb el creiximent continuat de socis, arribà el moment clau citat adés, el 15 de juliol de 1879, quan l'Ateneu decidix la creació d'una caixa d'estalvis per als socis: "El presidente propone a la Junta la creación de un establecimiento en la misma Sociedad con el único y exclusivo objeto de mejorar en lo posible la situación económica de la honrada clase proletaria. A juicio del proponente dicho establecimiento debía fundarse con los mismos fondos del Ateneo y corresponde para mejor alcanzar el noble fin que se propone una Caja de Ahorros y Monte de Piedad y Cooperativa de Consumo."

La Caixa d'Estalvis i Socors Mutus de l'Ateneu, situada en les dependències de la societat, que des del 1929 ocupen en el número quatre del suecà carrer Sequial el monumental edifici d'Art-Decó, estigué en funcionament des de la seua creació el 1879 de manera ininterrompuda, amb un espectacular creiximent els seus primers anys (passant d'uns fons propis de 4.294 rals el 1880 a més de 452.000 el 1914 i de 9 préstecs concedits per import de 7.300 rals el 1880 a 136 préstecs per import superior a 300.000 rals el 1914) i sent l'eix vertebrador de la previsió i de l'estalvi locals, fins i tot en moments difícils i convulsos com ho foren la Primera Guerra Mundial, la Guerra del Marroc, o l'adveniment de la Segona República Espanyola.

En 1936, a l'inici de la contesa bèl·lica, l'edifici fon confiscat per les forces republicanes, encara que la Caixa d'Estalvis pogué continuar la seua activitat. A la finalització de la Guerra Civil, el dia 1 d'abril de 1939 les autoritats militars ocuparen l'edifici social de l'Ateneu, varen dissoldre la Caixa d'Estalvis i s'incautaren dels fons depositats, immediatament la secció d'assegurances de previsió (els socors mutus) deixà de funcionar. Sueca es quedava sense sistema financer, de previsió i d'estalvi propis, sixanta anys després de la seua creació, de manera coetània a la d'altres emplaçaments financers històrics.

Poc menys d'un any després, es tancà el cercle amb la reobertura a principis de 1940 de la primera sucursal fora del cap-i-casal de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valéncia en Sueca. D'esta manera, el sistema financer suecà passà a formar part del valencià. Mesos després, el mateix 1940, la Caixa d'Estalvis d'Alzira, serà absorbida també per la de Valéncia, finalitzant d'esta manera el triangle financer Valéncia-Alzira-Sueca, començat en 1878 de manera independent i unit sixanta-dos anys després.