Conxa Cardo. Ja venim de berenar i hem trencat la botiÂgeta…, aquesta és una de les cançons que reÂcorde dels dijous de berenar de la meua infanÂtesa, que s'han celebrat a Sagunt des de temps immemorials. Prà cticament totes les fonts consultades em diuen que "això s'ha celebrat a Sagunt sempre, des de fa molts anys"… És una tradició completament vinculada a Sagunt. Tot comença a partir de Sant Antoni del Porquet, on el primer dijous després d'aquest sant ja és dijous de berenar.
Sabem, grà cies a les nostres fonts, que hi ha més o menys dijous, tot depenent de la QuaÂresma, és a dir, si és alta o baixa. Per exemple: si és baixa n'hi ha més dijous i si és alta n'hi ha menys. Uns altres testimonis orals em diuen que el primer dijous era el de les Comares (doÂnes que ajudaven en els parts), i aleshores se n'afegia un de més. Actualment aquest dijous no se celebra.
Abans era tota una commemoració, perquè els xiquets i xiquetes eixien al camp, de vegaÂdes travessant el riu, la qual cosa era un fet extraordinari i estaven acompanyats de les maÂres, les ties o les à vies. Els llocs eren molt variats com l'Ereta de Porriti, avui desapareguda, prop de l'actual asil, la Muntanyeta de l'Aigua Fresca, el Cano, Sant Cristòfol o el Castell.
Aquesta celebració inclou una gastronomia tÃpica que és fonamentalment el berenar. ConÂsisteix en una pataqueta que els forns de Sagunt elaboren només durant la temporada dels dijoÂus. Es tracta d'un bollet de pa amb dos puntetes per una banda i per l'altra és completament pla. Pel que sembla, la pataqueta solia ser el regal de l'à via o del padrà o padrina per al seu fillol o fillola. Aleshores, és en eixa banda plana per on s'obri el pa i es posa una truita amb faves, o una truita amb julivert acompanyada de formatge tendre (perquè era un formatge que s'elaborava al poble). També hi havia uns jocs tÃpics dels diÂjous de berenar, com "La corda en bou" i cançons com "Al passar la barca". Enguany n'hi ha hagut sis dijous, perquè la Quaresma és baixa. Algunes dones em contaven que és una celebraÂció molt arrelada al poble, de manera que les parelles de nóvios també ho ceÂlebraven però havien de portar carabina (o perÂsona que els vigilava), però tot açò era abans de la Guerra Civil. Després els costums es relaxaren fins avui, de manera que actualment és una ceÂlebració més light i el camp o la muntanya han estat substituïts pel bar o la cafeteria.
El dijous de berenar marca un treball o un bullici impressionant als forns, perquè hi ha pataquetes de tres grandà ries: xicoteta, gran o mitjana. Normalment s'encarreguen i els forÂners treballen de valent per tal de satisfer la parròquia, sobretot les à vies, que arriben i deÂmanen: "Dos xicotetes i una mitjana…" o "Tres grans…"
Com sabreu, és una tradició que només se celebra al nucli històric de Sagunt, en cap altre lloc dels voltants es coneix.
