El passat 30 de novembre vaig
presentar la meua renuncia a la presidencia del partit. Una renuncia que no va
ser aceptada per part del secretari general. Les mostres de carinyo
manifestades per tots els militants de Som Valencians influiren en pospondre la
meua decisio. Hui, ya transcurrit cert temps, i abans de l'assamblea general
per a poder elegir al millor candidat, os comunique la meua dimissio en
caracter irrevocable.
Despres d'un analisis exhaustiu,
no exent de tristea, crec que es el moment de donar pas a gent mes jove i
millor preparada, pero sobre tot, per a
asentar el valencianisme politic a on le correspon.
He intentat, modestament, aportar
lo que bonament he pogut en el temps que he estat al front. Hui, que ya te una
trayectoria el partit, necessita un nou impuls, noves dinamiques que mos
proyecten a ser la referencia politica del valencianisme. Algo que, per les
meues circunstancies personals actuals, no puc oferir.
Celebrem enguany el centenari de
la Declaracio Valencianista una
declaracio d'amor i d'orgull a la nostra terra, a la nostra cultura, a la
nostra llengua valenciana, en definitiva a la nostra identitat. En eixe mateix
espirit emplaç a continuar treballant per a recuperar (igual que en aquel
temps), la conciencia i consciencia dels valencians per damunt de les qüestions
personals i d'ingeriencies alienes, siguen del nort o de ponent.
En el major apreci i cordialiatat,
quede a la vostra disposicio per a lo que necessiteu.
Un fort abraç
Joan
Ignaci Culla Hernández