Educació i Formació en temps de pandèmia

Hui dijous 11 de juny de 2020, sent les 12:36 h del migdia, sembla que s'endevina el futur sobre l'inici del curs escolar 2020-2021, amb una sèrie de propostes-marc recolzades i assumides per la gran majoria de les comunitats autònomes, el que es converteix en una bona notícia per se.

Des del passat 13 de març, quan es va suspendre la docència presencial a les aules pel RD que declarà l'estat d'alarma a causa de la COVID-19, moltes i molts professionals de l'ensenyament van iniciar una carrera de fons, en ocasions amb esprints, per arribar a totes les necessitats i circumstàncies individuals del nostre alumnat. Ha estat i segueix estant un herculi treball d'adaptació a una realitat virtual per a moltes i molts desconeguda, on la vocació docent ha estat imprescindible i ha esdevingut el fil conductor d'una adequació dels continguts, flexibilització de les matèries i tutorització de cadascú de les alumnes i dels alumnes, en resum, l'extracció dels sucs primaris de l'educació.

En el sentit més ampli de la pro activitat i de la qualitat, cal reconèixer el treball de tota la comunitat educativa: els centres amb les directives al capdavant, el claustre de professorat i les mares i els pares amb el compromís manifest per l'educació de les seues filles i fills. Reconeixement a banda mereix la gran majoria de l'alumnat, que ha donat molt de sí mateix per superar el curs amb els majors dels èxits acadèmics i d'aprenentatge personal.

El sistema educatiu no és tan estàtic com molts se'n pensaven; durant moltes generacions ha estat capaç d'adaptar-se a les demandes estructurals i conjunturals de la societat. Ara també ha estat així, donant com a fruïts uns bons resultats i una evolució cap a un altre mode d'impartir coneixements: més dinàmic, més innovador, menys explicatiu i memorístic; en el què ha primat el treball de l'alumnat per damunt dels coneixements repetits i repetitius. La situació viscuda en els últims mesos ha fet que el replantejament cap a una docència distinta haja estat un dels majors aprenentatges per part de tota la comunitat educativa.

També cal reconèixer el gran esforç de totes les administracions, l'estatal –amb l'aprovació de dos mil milions d'euros per a destinar al sector educatiu-; l'autonòmica valenciana -amb l'aportació de 14.000 tabletes per a la digitalització de les famílies més desafavorides o la gestió dels vals menjadors quinzenals per a més de 60.000 mil menors- i la local, amb diverses accions que han beneficiat la bona organització escolar durant les etapes de confinament. Cadascuna de les administracions al seu nivell i sota les seues competències han estat involucrades a facilitar la màxima eficiència dels recursos, fent tot el possible per no deixar a cap alumne/a endarrerit.

Com en molts altres sectors, l'educació no ha estat exempta d'incórrer en possibles desencerts organitzatius que s'han anat arredonint amb el pas dels dies i les setmanes, sempre amb l'únic objectiu d'assegurar unes mínimes condicions de benestar per a tota la comunitat educativa.

D'aquesta situació, totes i tots n'hem de traure allò més positiu que, personalment, destaque en dues vessants, una que fa referència a l'excel·lent capacitat del professorat, famílies i alumnat per adaptar-se a una nova realitat i una altra relacionada amb la capacitat de la política progressista en cercar la màxima qualitat educativa amb l'equitat i la justícia social com a eixos de treball.