El 4M, el retorn del projecte de Podemos

El procés electoral del 4M en la Comunitat de Madrid està ja influint en tota Espanya i segur que també ho farà de manera notable entre els valencians. És per això que des de la nostra ciutat no podem deixar de mirar-ho amb un interés encara més incrementat pel revulsiu que hi aporta el fet extraordinari de la candidatura de Pablo Iglesias.

Encara que per als valencians, afortunadament, les eleccions autonòmiques i municipals del 2019 no suposaren, com va passar a Madrid, la recuperació per la dreta del govern d'aquestes institucions, sí que dugueren un retrocés electoral molt important al nostre partit.

Hui, però, les coses són molt diferents. S'ha obert, després de dues eleccions generals consecutives, un nou cicle polític en el qual Podemos és peça necessària d'un govern que amb la nostra determinació actua millorant la vida de la gent. L'increment del salari mínim, juntament amb altres mesures d'escut social com els ERTOS, la moratòria dels lloguers i altres ajudes durant la pandèmia en són alguns exemples.

També, i al mateix temps, els espais i els temps polítics han anat clarificant-se i situat Podemos com el partit imprescindible per a unir la diversitat i la pluralitat de l'esquerra donant-li l'amplitud i vertebració necessària per a poder guanyar el govern de les institucions democràtiques. Hui és ja evident per a molts que l'oportunitat de recuperar els governs perduts o de seguir fent polítiques de canvi des dels que es mantenen passa per situar persones del nostre partit en molts ajuntaments i parlaments regionals.

No ha estat fàcil aplegar-hi, tampoc cal pensar que l'actual conjuntura favorable es mantindrà sense el nostre concurs, esforç i determinació. Hem de recordar com en 2019 Podemos en alguns llocs va esclatar, al mateix temps que ho feien també els espais de confluència que havien dut el canvi a moltes ciutats amb Carmena, Colau o Baldoví per anomenar les alcaldesses de les tres capitals més grans del país. Però la ferida era també interna. Más País projectava llavors estendre i generalitzar altre Podemos més light, més assumible per al PSOE. Finalment les urnes reduïren aquest projecte a Madrid, que a més a més també es perdé per a l'esquerra. Afortunadament Barcelona i València no, però per poc. Ara bé, les forces de Podemos minvaren per tot arreu fins, en alguns llocs com la capital, quasi desaparéixer.

Podemos, però, ha resistit el terratrémol. Està sencer. S'ha reorganitzat després d'un congrés i té direccions renovades en tots els territoris. Ha definit noves formes organitzatives i s'està recuperant de pressa als barris, als pobles i en tots els llocs. Des de la vicepresidència del govern i ara des de la candidatura al parlament de Madrid Podemos, amb de Pablo Iglesias de referent, és conegut i reconegut a tot arreu. Allí juntament amb el PSOE i Más Madrid (esperem que no s'apropen al fantasma de Ciudadanos a qui Gabilondo però també Errejón, Mónica García o el mateix Baldoví s'han aclamat últimament) podem arrabassar Madrid a Ayuso i aquest hauria de ser el primer pas de la recomposició d'alguna cosa similar a aquelles confluències que com en 2015 ens permeteren iniciar un canvi que ara cal ampliar, consolidar i estendre a tots els territoris.

A València també, és clar. Els canvis que s'iniciaren amb la primavera Valenciana en el Luis Vives o amb la lluita per la dignitat de les víctimes de l'accident del metro i que culminaren amb la recuperació del govern de l'Ajuntament i la Generalitat han de continuar assegurant que la nostra ciutat, cap i casal dels valencians, siga per a la gent. Una ciutat on, per exemple, el creixement del port, l'urbanisme depredador, o del turisme descontrolat no amenacen com ho estan fent el benestar i la convivència de la gent; on la mobilitat de les persones, el teixit comercial, la producció alimentària o l'activitat industrial siguen compatibles amb el gaudi d'una vida plena, digna i satisfactòria per a totes i tots. Nosaltres des de Podem València ja ho estem fent.

Volem, però, tornar a l'Ajuntament per a ampliar i aprofundir el canvi iniciat i que no acaba d'aplegar. Apostem per reeditar una confluència com la d'A la Valenciana' de l'any 2015, amb la participació de Compromís i d'altres forces de l'esquerra transformadora. Els temps que venen ho requereixen i en el passat recent està la demostració que ho podem fer.