Marta Tur.-EPDAMentre llegiu açò estan produint-se centenars de milers d'agressions masclistes contra les dones. Potser ara mateix està s sent-ne vÃctima d'alguna o se n'està produint altra al seu costat mateix. Tal vegada eres tu l'agressor o l'agressora. No parle sols d'assassinats, sinó de l'inacabable llistat de violències masclistes: les que ens maten i aquelles que ens marquen i condicionen les nostres vides.
Totes i tots hem exercit alguna vegada la violència masclista contra les dones. En algun moment de la nostra vida. Segurament sense ser conscients la majoria de les vegades, hem sigut responsables d'alguna acció 'innocent' que ha pogut fer un gran mal qui l'ha patida.
No exagere. La violència masclista en forma d'agressions sexuals o assassinats és només la punta de l'iceberg d'esta xacra social. Acudits, comportaments socialment acceptats o prejudicis són violències masclistes tan comunes que el context sociocultural en el qual hem estat educades no identifica com a tals. És la normalització de l'agressió contÃnua.
Pujar a un ascensor i no sentir-te segura. Caminar sola per la nit i tindre una por horrible que et passe qualsevol cosa. Sentir-te observada i violada quan t'analitzen de dalt a baix. Haver de suportar la grà cia d'un acudit on la condició de dona és motiu de rialla. Fer un sobreesforç al treball per demostrar cada dia la nostra và lua. Sentir que les nostres opinions són menyspreades perquè no les ha expressades un home. Avergonyir-nos de la forma en la qual volem disfrutar del sexe. No tindre ni el dret a poder desinhibir-nos en un moment donat perquè ens fa més vulnerables encara. Sentir-nos assenyalades amb el dit per no comportar-nos com s'esperaria en un model tradicional. Són només alguns exemples d'esta llista negra de microviolències que conviuen amb nosaltres.
Per això enguany l'Ajuntament de Cullera centra la seua campanya del 25N en una idea bà sica: cal estendre esta data a tot el calendari. Tot l'any és 25N perquè durant tot l'any les dones seguim estant violentades.
Cal filar cada vegada més prim. Malgrat que ens acusen de feminazis o del que vullguen. Es tracta de fer palés que mo podem conformar-nos amb la idea que el masclisme mata. El masclisme no sols mata, també ferix i ho fa constantment. I cal recordar-ho a tot hora i no sols en dates significatives. Sols des de la lluita proactiva contra estos comportaments serem capaces d'eradicar-los i fer que les dones i els hòmens del futur puguen ser més lliures i viure en igualtat.
