El patriotisme que ve

No m'agraden les exaltacions patriòtiques. Pot ser que siga per recordar aquell pensament que darrere de les banderes sol haver-hi un pal. Les crides a la pàtria, siga un poble o un país, solen estar inoculades d'una dosi perillosa de poble escollit. Crec que no és necessari citar algun exemple d'enguany o dels dos mil anys anteriors.

Sé que no és políticament correcte començar així un article entorn del 9 d'Octubre, però segurament en este periòdic i en altres tindran suficient correcció pròpia d'estes dates. En dies com el de la Comunitat Valenciana és important valorar la nostra història, la nostra llengua i la nostra terra per a enfortir-la; però enaltir i enorgullir-se del passat ha de ser complementari amb una mirada responsable al futur.

I ho dic i ho escric pels perills que veig en la nostra societat i no em referisc només als inesperats com ara pandèmies, volcans o tempestats, sinó per mals més previsibles com la irresponsabilitat, la mediocritat, l'egocentrisme, el tacticisme, el curtterminisme, el partidisme o la immaduresa.

Venen canvis grans i ràpids. Vivim temps inesperats i de pronòstic difícil. Hem normalitzat l'extraordinari i estem abocats a gestionar sense manual. I ho hem fet. I ho hem fet com a poble de manera responsable i efectiva. I ens val per a sentir-nos més confiats en les nostres possibilitats com a comunitat, per a no tindre por de les nostres aspiracions i per a confiar en les possibilitats valencianes.

Apunten-me a eixe patriotisme. Al de l'optimisme, al del diàleg, al que suma. Sentim com a poble este moment històric que ens ha tocat viure. No sabem si canviem de cicle, d'era o de civilització, però comencem una cosa diferent que requereix bandejar velles doctrines caducades per a exigir eixa unió necessària com a poble que té com a única fi la seua felicitat i benestar. No veig una aspiració millor.

Ací queda el meu prec en el dia més important dels valencians i les valencianes. Una pregària per a sentir-nos orgullosos, però no satisfets.Una efemèride com a esperó per a una mirada responsable i confiada cap al futur. Una crida a les capacitats com a vell poble que som.

A eixe patriotisme crec que ens unim la majoria. Per als qui no els interesse, per als qui es perden el bo buscant l'error, per als apocalíptics, els negacionistes de la realitat, que s'aplique la màxima d'Hipòcrates que, si no pots fer el bé, almenys no faces mal.