Lluís Mesa. EPDAEn estos dies de tensió compartida entre l'independentisme català i la societat espanyola ha aparegut amb gran protagonisme un element quasi sagrat per als pobles: les banderes. Elles per si soles representen la unitat d'un territori. Simbolitzen també la uniformitat contra la diversitat. Amaguen darrere el passat de les nacions. Són acompanyants dels moments feliços i de tragèdies. Sobretot, si algun sentiment generen, és passió. Així que un símbol com este, protegit quasi sempre per les lleis i amb llargues trajectòries, ben bé mereix una reflexió que vaja més enllà del color que tinga.
Les banderes van nàixer com a un ingredient necessari en les guerres per a identificar els bàndols contrincants. Els soldats, en vore-la, sabien a qui calia atacar i a qui defendre. Posteriorment s'intensificà el seu valor identitari fins al punt de formar part de la vida civil dels països i dels espais oficials de les institucions. No obstant això, malgrat que deixà de ser una insígnia exclusiva de les batalles, continuà tenint la capacitat d'enfrontar els diferents i de potenciar tensions. La història de les nacions està plena de moments d'unitat al voltant de la bandera i d'esdeveniments en els quals esta els ha fragmentat i ha provocat desavinences inreconciliables. Per posar-ne un exemple, i sense entrar en l'anàlisi de la seua causalitat, des dels anys 70 la societat valenciana va viure dividida pel tema de les banderes fins al punt d'enfrontar famílies, poblacions i sobretot persones per damunt de tot el que els unia.
En definitiva, no cal renunciar a les banderes, quan aporten unitat i són portadores de tradició i de manifestació cívica. Però algun dia s'haurà de pensar que també genera enfrontament. Cal entendre d'on arriba el seu poder. La persona i el seu respecte ha d'estar per damunt de qualsevol respectuosa tela. Esta és alhora portadora de reconciliació i escampadora d'odi. Així que s'ha de ser conscient del que suposa i del perill que a voltes comporta la seua intensa utilització. No ha d'importar més el color de la bandera ni la seua història que la vida i el respecte a la humanitat.
