Estic un poc indignada ara que dimecres que ve, 25 de novembre, celebrarem arreu del món el dia internacional de l'eliminació de la violència de gènere.
Sembla que les coses no canvien, per molt que celebrem i per molt que les dones continuem en la lluita dia rere dia, no deixem de patir violència fÃsica o sexual, discriminació laboral, abusos de poder de tota mena, etcètera.
En tot el món, una de cada tres dones ha patit violència fÃsica o sexual, principalment per part d'un company sentimental, una de cada dues dones assassinades ho va ser a cà rrec del company sentimental o un membre de la famÃlia, només la meitat de les dones casades o que viuen en parella decideixen lliurement sobre les relacions sexuals, l'ús d'anticonceptius i la seua salut sexual.
En fi, no pararÃem mai de donar dades negatives. I això són dades de l'ONU, ni més ni menys. I si parlem sobre com ha influït la Covid-19 en l'increment de la violència de gènere la indignació encara serà major. I a conseqüència d'això, en tots els països han augmentat els casos de violència contra les dones. I acabe amb un tema que m'agradaria denunciar des d'esta columna. Encara podem trobar reminiscències masclistes en els diccionaris i sense anar més lluny en el de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).
Encara trobem definicions com "concejala, esposa del concejal". I per què no concejal, esposo de la concejala? O per exemple, encara trobem l'expressió "sexo débil" com a "conjunto de las mujeres". Això sÃ, diuen que l'expressió és discriminatòria.
En fi. Que queda molta faena per fer i hem de continuar treballant per a millorar la dignitat de les dones en tots els à mbits de la vida i acabar amb la gran xacra que és la violència de gènere.