ELS TÉRMENS DE SUECA I ALZIRA AFITAVEN?

El mes passat vàrem parlar en estes línies al voltant del moment que quedaren definits i afitats els térmens municipals de Sueca i Cullera. Disputa judicial que quedà resolta, com ja vàrem vore en 1607 en Reial Sentència firmada per Felip III. Tot molt bé, però per als lectors més subtils, hàbils i sagaços, la documentació que ens presentà Juan B. Granell els generà noves preguntes.

Per qué apareix Alzira i el seu terme en la documentació? Efectivament, en l'assentament del Llibre Registre de les rendes i drets de l'Orde de Montesa en tots els castells, viles i llocs del Regne de Valéncia, de l'any 1320: "E lo damunt dit loch de Çuecha partix terme ab Cullera e ab Albufera e ab Sullana e ab Algezira".

Igualment, en la primera de les reclamacions que presentà el Procurador Patrimonial de Cullera durant la disputa territorial de 1579-1607: "Que en particular lo terme de Cullera aplega fins a la gola y estacada de la albufera e discorre per los termens generals de Valencia ab los quals conffronta segons discorren entre los llochs de Sollana y Sueca y de alli fins a un mollo que esta en la partida de la closa que partix terme ab la vila de Cullera y la vila de Alzira y de alli discorre a un mollo que esta en la partida de fargalos ab lo qual partix terme ab la vila de Cullera y la baronia de Corbera. [...] Que en special cessa esser ver que los llimits de Sueca discorreguen per les parts ex-adverso articulades per que Sueca no te terme algu y axi may lo ha partit ab Cullera."

Hui en dia, eixe afitament resulta impossible, no hi ha cap lloc a on Sueca i Alzira tinguen cap continuïtat territorial. Entre els dos térmens, el camí més curt passa necessàriament per Riola i Polinyà de Xúquer o Fortaleny i Corbera, no hi ha cap altra alternativa. Per tant, el misteri, efectivament, està servit.

Però per sort, una vegada més, el nostre croniste ens ho deixà tot escrit i ens resol l'enigma. En data de 9 de juliol de 1573 -recordem, en ple procés de disputa territorial entre Sueca i Cullera- es té constància d'una firma de dret posada davant del Governador de Valéncia, presentada per Miquel Llagaria, Síndic de la universitat de Sueca, contra el justícia i jurats de la vila de Cullera.

El motiu: des de Cullera s'estava intentant "perturbar la posesión en que Sueca se hallaba de reedificar y componer el mojón construido en la partida denominada La Closa, en el camino llamado de las Yeguas, cerca del río Júcar, cuyo mojón dividía los términos de Alcira y Sueca, sin la intervención ni asistencia de Cullera, lo cual era contra lo que de antiguo se practicaba, pues siempre que por antigüedad ó injuria de los tiempos había necesidad de reparar dicho mojón, se había hecho de común acuerdo con Alcira. [...] En su consecuencia se libró el despacho oportuno mandando á Cullera que bajo la pena de quinientos florines de oro, no inquietase á los hombres de Sueca en la mencionada posesión. Y en este estado quedó."

La partida de La Closa la tenim perfectament localitzada: és la partida més occidental del terme de Sueca, regada per la Séquia de Campanar (antiga alqueria andalusina) és fronterera actualment de les partides dels Campassos i del Salt, en terme d'Albalat de la Ribera. I és que en en el segle XVI, Albalat, el qual formava part del patrimoni dels Borja, era part del terme general d'Alzira.

Per tant, fins a la total segregació i independència del terme municipal d'Albalat de la Ribera respecte del terme general d'Alzira, la partida de la Closa era el lloc a on Sueca i Alzira tenien l'afitament delimitat. Misteri resolt!