El fervor per la Mare de Deu dels Desamparats no solament s'expressa en flors i promeses, sino també en versos. Durant décades, eixa devoció va tindre veu en la paraula sentida i popular de Pepe Sabater un poeta del poble, dels de de veres, l'à nima dels quals es derramava en cada estrofa que dedicava a la nostra Mareta. El seu decés va deixar un buit enorme entre els versadors de la Verge, una absència que pareixia impossible d'omplir.
No obstant, la tradició té una virtut casi miraculosa: sempre troba la manera de seguir viva, de reinventar-se sense traïcionar-se. I en eixa continuïtat apareix un nom en força i respecte: Raúl Luis Chillerón. Un jove d'El Puig, en à nima antiga, en la sensibilitat necessà ria per a arreplegar el testic i la valentia per a fer-ho a la seua manera, sense imitar pero sà honrant.
Chillerón du anys demostrant que el vers marià té futur. La seua participació destacada en la Descoberta és ya una cita esperada per els qui seguixen emocionant-se en la paraula elevada al servici de la Mare de Deu. La seua veu, més jove pero no menys profunda, arreplega el sentir d'un poble que seguix trobant en la poesia una forma Ãntima i sagrada de rendir tribut a la seua Patrona.
No és tasca fà cil ser el relleu d'una figura com Pepe Sabater. Pero Luis no competix en la seua memòria; la celebra, la respecta i la prolonga. En cada intervenció seua hi ha una doble devoció: a la Verge i al llegat del vers. Ho fa en un equilibri admirable entre tradició i frescura, entre solemnitat i reivindicació.
En temps en els que les traducions pareixen diluir-se, vore cóm els més jóvens assumixen l'herència cultural en compromÃs i talent és una senyal d'esperança. La Mare de Deu seguix tenint poetes, seguix tenint veu. I en Luis, eixa veu sona clara, nova i fidel.
El canvi generacional ya no és una preocupació: és una realitat fefaent.
